Situació
L’església, propera al mas Ginebret, es dreça en un indret planer estès a la banda occidental del terme. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 12,4 — y 48,1 (31 TDG 124481).
Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental. Cal observar la bonica decoració llombarda que ornamenta el mur de l’absis.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Exterior de l’església des del sud-oest. A la fotografia són ben visibles els afegits fets en el primitiu edifici romànic, sobretot el porxo i la capella del costat de migjorn.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Hom hi va des de Navars, emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès. Just després d’haver passat el quilòmetre 13, hi ha a mà esquerra, una carretera estreta que, passant per Sant Pau de Pinós, porta a l’església. La clau és a can Ginebret que es troba davant mateix de la capella. (FJM-AMB)
Història
Planta, a escala 1:200, de l’església amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. Hom hi pot observar les modificacions dutes a terme en època posterior: un pòrtic a ponent i un cos d’edifici a migjorn.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès a la part corresponent al comtat d’Osona-Manresa i bisbat de Vic. Des dels seus orígens fou una capella rural amb una certa devoció mariana. Encara que inicialment depengué de la parròquia de Sant Pau de Pinós, durant un temps fou dependent de Sant Martí de Merlès per tornar-ho a ésser de Sant Pau, com en l’actualitat.
El castell de Merlès i el lloc de Pinós apareixen l’any 893 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Merlès, on se cita el castell de Merlès, i en la descripció del terme aquest passa per la serra que ve de Pinós.
Les notícies històriques que parlen de la capella no apareixen fins al 1170, quan el senyor del terme Guillem de Lluçà llegà tres sous per al temple.
A partir d’aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment, traduint-se en deixes piadoses dels habitants de la contrada. Des dels seus inicis degué quedar vinculada a la parròquia de Sant Pau de Pinós, però quan aquesta entre el 1154 i el 1331 fou unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès seguí les mateixes vicissituds que Sant Pau, si bé eren els obrers de Sant Pau els qui tenien cura de l’edifici i dels ornaments. A partir de l’any 1778 tornà a quedar vinculada únicament a Sant Pau de Pinós, ja que recuperà les funcions parroquials.
Aquest edifici fou renovat diverses vegades, sobretot l’any 1803, que hom hi construí el pòrtic, segons consta en una pedra que porta aquesta data. L’any 1865 l’església fou arrebossada, hom refeu la teulada i el paviment i hi fou construït un altar senzill. (ABC-JVV)
Església
L’edifici, bé que modificat parcialment, com ja ha estat apuntat, encara palesa clarament la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d’una única nau, que és rematada amb un absis semicircular, obert al cantó de llevant. Aquesta planimetria, tan simple, es complica, però, amb l’adossament a l’edifici romànic d’una sagristia a la paret de migjorn i amb l’additament d’una porxada encastada a la façana de ponent.
La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb arcs torals, mentre que l’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera. Tots els paraments interiors han estat enguixats i decorats posteriorment, la qual cosa priva de veure’n l’estructura original. Un simple ressalt, cobert amb un arc de mig punt, disposat com un arc toral més, uneix la nau amb l’absis, ensems que fa la degradació entre ambdós cossos d’edifici. L’arrencada de la volta és assenyalada per una cornisa, força complicada, que s’estén pels murs laterals de la nau, bé que, ateses les seves característiques, no sembla pas respondre a l’obra original.
El temple, originàriament, rebia llum a través de dues finestres, actualment obturades, situades una al centre de l’absis i l’altra al capdavall del mur de migjorn. Ambdues mostren doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt adovellats, amb l’única diferència que el finestral absidal presenta l’adovellat fet amb pedra tosca. Un rosetó modern, desclòs al frontispici, més un finestró, també modern, obert al principi del mur de tramuntana, substitueixen les primitives finestres romàniques, ara tapiades.
Bé que al mur de migdia encara hi són ben patents els vestigis del portal primitiu, actualment la porta d’entrada s'obre al mur de ponent, precedida per una àmplia porxada.
La nuesa dels paraments exteriors de la nau contrasten amb l’ornamentació llombarda que exhibeix l’absis, els murs del qual són engalanats amb un fris d’arcuacions cegues, retocades, dividides en grups de tres per les bandes llombardes que solquen longitudinalment la paret fins a finir en una socolada, poc sortida, que giravolta la base de l'absis. Una finestra, situada al compartiment central, ressalta la decoració abans descrita.
El campanar, bé que modern, es dreça en forma de torre al capdavall de la nau, perllongant amb una de les seves parets el mur de ponent.
L’edifici ha estat aparellat amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç.
Tret dels afegitons moderns, abans esmentats, que no alteren bàsicament la seva fesomia medieval, l’edifici es mostra com una obra força unitària aixecada, tal com sembla demostrar la decoració llombarda de l’absis, durant el segle XI. Les alteracions que sofrí la capella responen a processos reformadors realitzats en bona part durant el segle XIX.
L’edifici és ben conservat, fet que sembla garantit per tal com darrerament hom ha arranjat la teulada, un xic malmesa per la caiguda d’un llamp. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Jordi Viguè i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 107-108