Situació
L’església de Sant Pau de Pinós, molt transformada, es troba al sector de migjorn del terme, entre la riera de Merlès i la Vall de Vila-ramó. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 13,6 — y 47,2 (31 TDG136472).
Hom hi pot anar per la carretera de Navàs a Berga. Abans del quilòmetre 21, poc després de Navàs, a mà dreta, surt una carretera que va a Gaià. Aquesta carretera, que segueix en direcció a Prats de Lluçanès, passa per Sant Pau de Pinós. (JVV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d’Osona-Manresa i bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials, que perdé per esdevenir sufragània i recuperar novament la consideració de parròquia.
El castell de Merlès i el lloc de Pinós apareixen documentats l’any 893 en l’acta de consagració de Santa Maria de Merlès on és citat el castell de Merlès; en la descripció del terme parroquial diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso).
L’església de Sant Pau de Pinós apareix esmentada l’any 959 en la donació que feu l’ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d’un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià; els béns afrontaven amb una vinya de Sant Pau que únicament pot correspondre a Sant Pau de Pinós, que és l’única església propera amb aquesta advocació.
En una data compresa entre el 1025 i el 1050 apareix la parròquia en unes llistes del bisbat de Vic amb tot el nom (Sancti Pauli de Pinos). L’església conservava la condició de parròquia abans de l’any 1154, però posteriorment la perdé, entre aquesta data i el 1331, quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità les parròquies d’aquesta zona. Segurament quedà vinculada com a sufragània a la parròquia de Sant Martí de Merlès. En aquesta situació es trobava quan el bisbe de Vic Pasqual la visità.
Arran d’una reestructuració parroquial, l’any 1878 l’església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita l’església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret i la de Sant Amanç de Pedrós, que li fou adscrita un xic més tard. El títol de parròquia encara el detenta actualment. (ABC-JVV)
Església
Aquesta església, que encara conserva alguns elements de la construcció romànica, avui és molt transformada a causa d’un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l’han desfigurada notablement. La porta d’entrada, oberta al mur de ponent, i el campanar, de torre i amb planta quadrada, són fruit d’una campanya d’obres duta a terme el segle XVII. A més es fa difícil actualment poder-la admirar adequadament a causa d’un conjunt de construccions modernes que la tapen.
Entre els elements més interessants que ens han pervingut de l’edifici primitiu hi ha un tros de la nau i l’absis. Aquest, semicircular, exhibeix un mur llis i auster, sense cap ornamentació. El seu aparell ha estat fet amb uns carreus més aviat grossos, escantonats a cops de martell i sense polir, de mides força uniformes, els quals han estat disposats ordenadament i a trencajunt formant filades. Al centre i a poca altura hi ha col·locada una senzilla finestra de doble esqueixada.
A desgrat de tantes alteracions, l’edifici es conserva en bon estat. (JVV)
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 106