Situació
Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces.
R. Viladés
Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 14,0 — y 49,2 (31 TDG 140492).
Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès. Just després de la fita del quilòmetre 10, a mà dreta, hi ha el mas Tobella, al costat del qual s’alça l’església. (FJM-AMB)
Història
L’església de la Trinitat de la Tor devia ésser des de la seva construcció una església sufragània o petita capella vinculada a l’església parroquial de Santa Maria de Merlès i inscrita dins el terme casteller de Merlès. Mai no fou parroquial, almenys no s’esmenta com a tal en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312.
Les notícies documentals de l’església són nul·les, però, a partir del segle XIII, és documentada la casa de la Tor de Merlès, i concretament el cavaller Pere de la Torre, el qual l’any 1219 tenia ja importants propietats a la vall de Merlès. El topònim és, però, molt significatiu, car indica l’existència d’una fortificació, una torre probablement del castell de Merlès i molt semblant a la que avui es coneix amb el nom de “Torre de Ginebret” o dels “Moros”, propera a l’actual església de la Trinitat. Durant el segle XIV els senyors de la Tor de Merlès s’enfrontaren obertament amb els senyors del castell de Pinós. (RSR)
Església
Es tracta d’una església romànica, composta d’una única nau, que és rematada, a llevant, perla un absis semicircular que, atesa la poca alçada de la nau, arriba a ser tan alt com aquesta. Un ressalt, acabat en un arc de mig punt adovellat, que arrenca d’una simple imposta, precedeix l’obertura de l’absis i fa la degradació amb la nau. Aquesta, segons Cèsar August Torras, que havia visitat la capella al principi del segle XX, era coberta amb una volta de canó, feta amb pedra. Actualment, però, l’edifici apareix desabrigallat de coberta, bé que les restes que en queden ens indiquen que darrerament havia estat aixoplugada amb un embigat. L’absis, per altra banda, és cobert amb una volta d’un quart d’esfera, que arrenca d’una simple cornisa que es perllonga, tal com hem assenyalat, fins a l’arc preabsidal, en forma d’imposta.
El temple és il·luminat per dues finestres, situades una al centre de l’absis i l’altra al mur de migdia. Totes dues tenen doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt la de la paret de migjorn, mentre que la de l’absis ja no espot precisar com era externament, puix que algunes de les filades externes ja han començat a desprendre’s de la paret absidal. Interiorment, la de migjorn és rematada amb una llinda de pedra, mentre que la de l’absis mostra el seu acabament delimitat per la cornisa interior.
La porta d’entrada, que és rematada amb un arc de mig punt adovellat, s’obre al mur de ponent.
Des de l’exterior, aquesta petita capella, de sostre excessivament baix, ofereix un aspecte senzill i sobri, per tal com els seus paraments externs no mostren cap mena d’ornament, llevat d’una senzilla motllura que giravolta l’hemicicle absidal, sota el ràfec de la teulada.
El campanar, bé que es troba camuflat i recobert per l’heura, és format per una petita espadanya d’una sola obertura.
Hom ha aparellat l’edifici amb carreuons polits, de mides força voluminoses, que es disposen ordenadament en filades horitzontals, amb les juntures totalment embegudes pel morter que enforteix els paraments, cosa que contribueix a marcar i accentuar la bona disposició de l’aparell.
Ateses les seves característiques, sembla que es tracta d’una obra força tardana, probablement del XIII.
L’edifici, tal com ja havien previst Jordi Vigué i Albert Bastardes, ja ha començat a enrunar-se, fet que ha estat propiciat per la gran quantitat d’heura enfilada per les seves parets, la qual ha fet autèntics estralls en la construcció. Actualment, roman sense sostre i les parets de l’absis comencen a enrunar-se, amb la qual cosa s’inicia un procés demolidor que ja sembla irreversible. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, pàg. 228, Barcelona 1950
- Cèsar August Torras: Pirineu Català. Berguedà, Barcelona 1905, pàg. 194
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 115