Situació
Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 14,5 — y 45,8 (31 TDG 145458).
Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès. Poc abans d’arribar a Sant Pau de Pinós, just després del quilòmetre 11, sorgeix una pista del cantó dret, a l’inici de la qual hi ha un indicador on es llegeix Pedrós a 2 km. L’església és devora el mas anomenat en el rètol, on també hi trobarem la clau per a ingressar a la capella. (FJM-AMB)
Història
L’església de Sant Amanç de Pedrós es trobava V dintre l’antic terme, tan extens, del castell d’Oristà, en un lloc proper al terme del castell de Gaià, dins el comtat d’Osona-Manresa i pertanyent al bisbat de Vic. En desfer-se el terme el segle XI es formà una quadra o terme autònom, el qual modernament ha estat unit al municipi de Santa Maria de Merlès.
L’església molt aviat devia adquirir la categoria de parròquia, que perdé posteriorment. Al llarg de la història fou sufragània de diverses parròquies.
El castell d’Oristà és documentat a partir del 908 quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover una peça de terra situada al comtat de Manresa, en el castell d’Oristà.
El lloc de Pedrós i l’església de Sant Amanç es comencen a documentar des del 982. Tot i que en un document del 1044 se situa la vila Pedrós al terme del castell de Gaià, l’església de Sant Amanç apareix citada el 1016 en la donació que feu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d’Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc dit Pedrós. L’aparició d’un terme de l’església pot fer pensar que ja devia ésser parròquia, fet que es comprova poc temps després, car en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre el 1025 i el 1050 apareix la parròquia de Pedroso, fet que és corroborat en un document de 1069 que cita la parròquia de Sant Amanç, “en el riu que en diuen Pedrós”.
Les funcions parroquials les perdé després del 1154, que apareix per darrera vegada com a parròquia. L’any 1331 quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità la zona, Sant Amanç de Pedrós no fou visitada i, en canvi, ho fou la de Sant Miquel de Terradelles que anteriorment constava com a sufragània de Santa Maria de Gaià. En aquest moment és probable que Sant Amanç es convertís en sufragània de Sant Miquel de Terradelles, però únicament es té constància que l’any 1686, quan el bisbe de Vic Pasqual visità la zona, tant Sant Amanç de Pedrós com Sant Miquel de Terradelles eren sufragànies de Santa Maria de Gaià. Finalment, l’any 1878 en virtut d’una reforma parroquial Sant Amanç passà a vincular-se a la nova parròquia de Sant Pau de Pinós, situació que conserva en l’actualitat. (ABC)
Església
L’església és una construcció humil, fornida d’una única nau, coberta amb una volta de canó de mig punt, i d’un absis semicircular, cobert amb una volta d’un quart d’esfera, encarat a sol ixent. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l’absis, fa la degradació entre ambdós cossos d’edifici.
Els murs interiors han estat rebaixats amb dos arcs de descàrrega, acabats amb arcs de mig punt, oberts en cadascun dels murs laterals.
El temple rep llum a través de tres finestres: una finestra quadrangular oberta a un costat de l’absis (a l’altre cantó n’hi ha una altra d’obturada); una segona, de doble esqueixada i rematada amb una arquivolta que emmarca un arc de mig punt rebaixat en el mur, desclosa al començament de la paret sud, i un rosetó obert a ponent.
La porta, molt senzilla, s’obre al capdavall del mur de migdia, emmarcada per dovelles que la tanquen superiorment en forma d’arc de mig punt.
Els paraments exteriors es mostren totalment nus i orfes d’ornamentacions, llevat d’una cornisa encastada a la part superior del mur de tramuntana. Només les obertures—porta i finestres— trenquen la monotonia d’aquest edifici, concebut, des del primer moment, amb una gran simplicitat estructural i constructiva.
El campanar, que corona el mur de ponent, és format per una espadanya de dues obertures, que posteriorment ha estat desfigurat.
L’aparell de l’edifici sembla evidenciar diferents retocs, donat que només en alguns indrets forma filades regulars mentre que adopta formes molt irregulars en d’altres parts de l’edifici.
L’edifici, per bé que sembla respondre a una refecció efectuada el segle XII, sembla evidenciar diferents remodelacions que han alterat profundament la seva genuïna estructura romànica. De fet, l’edifici planteja molts interrogants.
L’església, a desgrat que és utilitzada com a pallissa, és força ben conservada, tot i que alguns arranjaments millorarien el seu aspecte i assegurarien la seva pervivència. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 103