Castell de Roset (Vilada)

Situació

Una vista de les ruïnes del castell amb un pany de mur d’una de les façanes.

R. Viladés

Les restes del castell de Roset s’aixequen esquarterades en un turó rocallós als vessants de la serra de Picamill. Queden dempeus alguns trossos de murs que fan veure encara l’estructura del castell. Aquest castell tenia una situació estratègica, ja que dominava la vall de Vilada i termenejava les possessions dels Berga i els Mataplana. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 09,8 — y 65,6 (31 TDG 098656).

L’accés al castell és dificultós. Cal prendre la carretera que porta de Berga a Vilada i vora el quilòmetre 39 cal agafar un trencall que surt a mà esquerra que, passat un molí de guix, porta, amb certes dificultats, al peu del turó on s’aixeca el castell. Des d’ací hom ha de continuar el camí a peu, trigant una mitja hora en arribar al cim, per un viarany ascendent.

Història

La primera menció del lloc de Roset la trobem en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, on podem llegir el topònim Roseto associat al de Villa-lata, vila que creixerà al peu del castell i que posteriorment es traslladarà a la plana, en la seva actual ubicació.

L’any 954 Agila i la seva muller Orondomina donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou que havien comprat a Bertrana, a la vall de Roset, dins el comtat de Berga.

Pocs anys més tard, el 1026, el prevere Borrell, germà de Bardina (possiblement el vescomte), donà al monestir de Sant Pere de la Portella un alou al lloc anomenat Vila rara, a la vall de Rosed, al comtat de Berga.

Aquestes donacions fan veure l’antiguitat del lloc i que el mateix era situat dins el comtat de Berga.

El castell de Roset apareix esmentat per primera vegada en un document de l’any 1026, en el qual Sunifred, senyor del castell de Roset, en presència del vescomte Bardina i de Doda, vicària del castell de la Portella, encarregà al prevere Borrell que, després de la seva mort, la tasca de l’ordi, forment, sègol i vi fos feta al monestir de la Portella.

El topònim Roset apareix en nombrosos documents de donació durant els segles XI i XII, però les notícies que fan referència concreta al castell són molt escasses.

Podem deduir que el 1309 el castell de Roset era una important possessió dels Berga, ja que en el document de venda-permuta que signen Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà i el rei Jaume II, aquella es desprèn de nombrosos castells del Berguedà, com són els de Casserres, Montmajor, Querol, Berga, Madrona, etc., però es reserva el castell de Roset i el lloc de la Nou: “...salvo mihi et successoribus meis toto et quod habeo et habere debec in castro de Roseto et in terminis suis, et in decimo de Nive que sunt in dicto loco sive terra de Biguedano...”. Per quina raó Sibil·la es reserva aquest castell quan es desprèn d’altres que semblen molt més importants? Segurament perquè el castell de Roset era el més proper a les possessions del seu marit, Hug de Mataplana, senyor de la baronia del mateix nom; amb la possessió d’aquest castell s’asseguraven la protecció del seu patrimoni i a la vegada el castell actuava de separació entre l’honor de Mataplana i les possessions del Berguedà que passaran a mans del rei.

El castell de Roset passarà, no sabem com ni perquè, a mans de Bernat Guillem de la Portella, el qual en el seu testament, atorgat l’any 1321, el deixà al rei, en canvi, que aquest donés una quantitat de diners als seus marmessors. Sembla que el rei acceptà aquesta deixa-venda, car l’any 1336 el rei Pere va vendre a Sibil·la de Fenollet, dama emparentada amb els Portella, les jurisdiccions de les baronies de Portella i Lluçà i, entre altres, dels castells de Palmerola i Roset, pel preu de 2 000 florins.

El castell i la batllia de Roset, de l’honor de la Portella, comptaven, el 1365-1370, 39 focs. Aquesta xifra es veié notablement reduïda al llarg del segle, car en el fogatjament de 1381 trobem que el castell només compta amb 25 focs. Aquest fogatjament també informa que el castell és ara una possessió dels Pinós. Tampoc no sabem com va arribar a les seves mans, però podem aventurar que possiblement fou per venda.

L’any 1383, Bernat I Galceran de Pinós, en prendre possessió com a hereu del territori que havia estat del seu germà Pere, jurà conservar els privilegis del castell de Roset, del qual era feudatari el donzell Bernat de Roset.

El castell tingué un paper important durant la guerra civil catalana de la segona meitat del segle XV. El 28 de novembre del 1469, Joan Viladomat, capità del castell de Roset, prestà, en nom de l’honorable Joan de Roset, castlà del castell, homenatge de fidelitat al baró Francesc Galceran de Pinós.

Durant la guerra, els rèdits del castell de Roset que havien de percebre els Pinós foren utilitzats per a cobrir les necessitats del castell.

L’any 1545, en un document d’esposalles llegim que Joanot de Roset era el senyor del castell, però no hi vivia, sinó que ho feia a Tresserra, a la vegueria de Puigcerdà. Això sembla indicar que el castell era ja abandonat o en males condicions i que a partir d’aquest moment començà la seva decadència, car no en trobem cap més referència.

Castell

Un esquema del recinte del castell, avui molt perdut enmig de la vegetació.

A. Parcerisa

El castell de Roset és un veritable roquer que s’aixeca sobre un penyal que domina l’àmplia vall de Vilada.

L’accés al castell és bastant difícil. En l’actualitat podem arribar-hi per diversos llocs, tots, però, molt embrossats i costeruts.

Si pugem al castell per la cara nord del penyal, seguint la carena entrarem a la fortalesa vorejant els murs defensius que avui encara resten, en part, dempeus. Si ho fem per la cara de tramuntana, travessarem els plans anomenats de Roset i, seguint un camí que encara és empedrat, entrarem dins el recinte fortificat.

Aquesta última devia ser l’entrada originària del castell, ens ho fa creure el camí empedrat i el fet que, en arribar a la carena, hi ha senyals a la roca que mostren el lloc on, probablement, s’encastava la porta.

Aquests forats, distribuïts a dreta i esquerra (a aquest costat, però, molt desdibuixats), són de forma rectangular i fan uns 30 cm de llarg per 20 d’ample i 9 de fondària i constitueixen, sens cap mena de dubte, la base on s’assentava una porta. Uns dos metres més endavant la mateixa roca presenta dues incisions paral·leles que fan uns 12 cm de llarg per 4, 5 d’ample i 7 de fondària i que segurament devien ser suports de la mateixa porta.

Després d’uns 10 metres de baixada, força pendent, entrem a l’esplanada del castell on s’aixequen les parets que encara resten dempeus i el terra apareix cobert de pedres que constituïen els murs avui desapareguts. En aquesta esplanada podem veure-hi també una construcció semisubterrània de difícil datació, encara que creiem que no és de l’època (almenys en el seu estat actual). Segurament la seva missió era recollir aigua, tenint en compte la dificultat que l’abastiment d’aquesta matèria presenta al lloc.

Les parets que resten avui dia encara dempeus mostren la relativa importància que devia tenir el castell. Les construccions fan uns 20 metres de llarg per uns 7 d’ample i 6 d’alt i evidencien dos moments diferents d'edificació.

La planta d’aquestes construccions és completament irregular, fet que reforça la idea d’ampliacions successives que han d’adaptar-se a la forma del penyal on s’aixeca el castell.

Aquests murs, en general, han estat construïts amb un aparell de pedres molt regulars i acurat. Resten encara forats de sosteniment de bigues, que mostren que hi havia més d’un pis d’alçada, i també algunes finestres adovellades, encara que en mal estat.

A la cara de tramuntana del castell, per on aquest s’aboca a la vall de Vilada, hi ha una plataforma semicircular que, adaptant-se a la roca sobre on s’aixeca, devia constituir l’avantguarda defensiva del castell. A més de dominar la vall té una magnífica visió, i, per tant, una molt bona comunicació amb el castell de Puigarbessós, que era també una de les possessions dels comtes de Pallars al Berguedà. La línia de comunicació entre els castells de la zona devia ser: castell de Berga, Castellberguedà, castell de Puigarbessós i d’aquest als de Blancafort i Roset.

Les restes del castell de Roset s’han conservat fins els nostres dies gràcies al fet de la seva llunyania respecte a llocs habitats. Seria un dels castells del Berguedà que hauria de ser excavat per poder tipificar la planta, mides i forma de construcció dels castells roquers, bastant propis de la comarca.

Bibliografia

• Pere Català i Roca: El castell de Roset, Els castells catalans, Rafael Dalmau Editor, vol. V, Barcelona 1976
• M. Dolors Santandreu i Soler: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, vol. I, Berga 1982
• Ignasi Maria Puig i Ferrete: La casa comtal de Pallars, senyora de Berga i de la baronia de Mataplana als segles XIII i XIV, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, vol. I, Berga 1982.