Situació
Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici.
J. Bolòs
Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver. Al voltant del mas hi ha una clariana de camps. Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: × 00,9 —y 43,3 (31 TDG 009433).
Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila, Albesa i Cerdans. El mas Albesa (o Obesa, d’acord amb la pronúncia actual) és situat a uns 100 m a l’oest de la pista.
Història
Albesa, a l’edat mitjana, era a la zona d’influència del monestir de Santa Maria de Serrateix. Així, en un capbreu de vers el 1400, s’esmenta un mas d’Albesa de l’abadia de Serrateix. Tanmateix, l’edifici que s’ha conservat i que ja existia, certament, en aquesta data, no s’assembla pas gaire a allò que actualment hom considera que era un típic mas medieval pagès (cf.: Mas A de Vilosiu, municipi de Cercs).
L’any 1010, ja surt esmentat un Mir d’Albesa. El 1187, trobem documentat un manso de Albesa i un Bernat d’Albesa. L’any 1210, un document és signat per Arnau d’Albesa i per Berenguer d’Olivella i Berenguer de Súria, aquests darrers, personatges importants de la contrada. Tot això i, sobretot, l’edifici que ens ha pervingut fa pensar que a Albesa no hi havia només el mas d’un pagès pobre. Amb tot, a l’època moderna, aquest edifici d’Albesa degué ésser utilitzat pels pagesos del lloc. Actualment, és abandonat.
Casa
Planta, a escala 1:200, de la construcció. Possiblement, els murs ratllats corresponen a les parets més antigues, d’època romànica.
J. Bolòs-M. Torner
En aquesta construcció, en principi, cal distingir les parets perimetrals, segurament de cap al segle XII o inici del XIII, de les parets i d’alguns arcs interiors, d’època gòtica o, fins i tot, més moderna. Els murs perimetrals són fets amb carreus força grossos (d’uns 26 per 45 cm o d’uns 26 per 20 cm) i ben escairats. De les quatre parets, la més ben conservada és la de ponent, on es poden observar diverses finestres petites, que recorden les d’algunes esglésies romàniques d’aquesta contrada (per exemple, les de Santa Maria de Merola). L’altura d’aquesta paret oriental, i, també, bàsicament, la de les altres, és de poc més de 8 m. La paret de migjorn és, en bona part, refeta modernament. La paret de llevant, en un cert moment —potser al final de l’edat mitjana—, es va ensorrar i només en van quedar unes filades de carreus; la paret de l’est de la casa, d’època moderna, fou bastida 3,3 m més endins, aprofitant, però, una construcció també vella. Finalment, el mur nord sembla ésser, també, en bona part, l’original.
Actualment, hi ha dos trespols.
Les mides d’aquest edifici, gairebé quadrat, són 16,5 m de nord a sud, per 16 m, d’est a oest.
Les finestres, més aviat petites, són formades per una llinda que té tallada una obertura semicircular i dos carreus, a banda i banda, que fan de muntants. D’aquestes finestres, n’hi ha tres a la paret de ponent i tres més a la de tramuntana. Així mateix, també hi ha diverses espitlleres i altres obertures, en bona part més modernes.
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Marta Torner: Dues cases medievals: La Sala de Sant Mateu de Bages i el mas Albesa de Viver, “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació)