Situació
Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca; les restants foren fetes amb lloses. És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa (o Obesa) de la parròquia de Viver. Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: × 00,9 —y 43,3 (31 TDG 009433).
Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli. Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba.
J. Bolòs
Sepultura de lloses molt estreta. Hi manca la llosa de tancament de la capçalera i, evidentment, les grosses lloses de la coberta.
J. Bolòs
Des del mas Albesa cal seguir, per un corriol, la carena, uns 250 m, cap a migjorn. Actualment, les tombes són situades entremig de pins.
Necròpoli
En aquesta necròpoli, molt probablement, cal distingir dues etapes. Potser en una primera etapa es feren, almenys, cinc sepultures excavades a la roca; el dia d’avui les tres visibles són, en bona part, desgastades. En una segona etapa, que, possiblement, podem situar cap al segle XI, es degueren construir les sepultures de lloses. En l’actualitat, hom en pot veure cinc, de més o menys desfetes; així mateix, s’endevina l’existència de diverses més, especialment cap a tramuntana. Aquesta necròpoli fou excavada, vers l’any 1957, per M. Petrus; aleshores, es varen buidar gairebé totes les sepultures i, fins i tot, una de les tombes de lloses fou desmuntada i portada al museu de Cardona, on, actualment, es conserven les seves pedres numerades i apilades.
Les sepultures excavades a la roca sembla que eren del tipus d’extrems arrodonits; tenen una orientació est-oest i són situades a la part oriental de la necròpoli. És difícil de saber llurs mides exactes a causa de l’estat en què es troben.
Pla general. Les sepultures 1-5 eren cavades a la roca; les restants tombes eren de lloses. Els enterraments 1 i 2 i 11-14 han estat dibuixats segons el pla de M. Petrus.
Bolòs-M. Fàbregas
Les tombes de lloses que no han estat desmuntades són molt més ben conservades. La sepultura 8, com totes, o gairebé totes les altres, té una orientació est-oest i, també com les restants, és formada per lloses grosses, desbastades, però no ben treballades i polides, les quals tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 10 cm. Mentre la capçalera d’aquesta tomba és closa amb una llosa transversal, el peu és, en primer lloc, tancat per les dues lloses laterals finals, que s’ajunten; aquestes lloses del peu són seguides, però, així mateix, d’una llosa transversal. Cal també tenir present que aquesta forma de tancament feia que la secció de la part de llevant de la tomba fos triangular. La longitud —incloent les lloses extremes— d’aquesta tomba és de 191 cm, la seva amplada externa, al nivell de la cintura, és de 51 cm i la seva profunditat d’uns 45 cm.
Les característiques de la sepultura 9 són semblants a les d’aquesta. No comptant la llosa de la capçalera, que li manca, té una longitud de 210 cm; a la part del cap, té una amplada externa de 47 cm, i té una profunditat d’uns 40 cm.
La sepultura 10 és llarga i estreta; era tancada per les lloses de coberta i per sis lloses laterals (dues a cada costat i una a cada extrem). Té una longitud —també sense poder comptar la llosa de tancament de la capçalera— de 180 cm, i una amplada externa d’uns 33 cm; l’amplada interior, sorprenentment, només oscil·la entre els 18 i els 27 cm. La seva profunditat era d’uns 30 cm.
Planta, seccions i alçats de la sepultura número 10, tomba de lloses força estreta. Les lloses laterals i també les de coberta eren bastant planes, grans i ben tallades.
Bolòs-M. Fàbregas
La sepultura 11 fou desmuntada i transportada a Cardona. Sembla que era bàsicament rectangular i que mesurava 172 cm de llarg i 42 cm d’ample.
De les sepultures 6 i 7 només s’ha conservat la part de ponent. Devien ésser semblants a les dues esmentades suara; llur amplada interior no és, però, tan estreta com en la número 10: mesuren uns 38 i uns 36 cm, respectivament. Les lloses laterals de la tomba número 7 són força gruixudes. (JBM)
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Miquel Fàbregas: Necròpoli medieval propera al mas Albesa de Serrateix (Berguedà), “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació)
- Antoni Daura i Jorba i Dolors Pardo i Circuns: El material arqueològic del Museu de Cardona. Aproximació al passat arqueològic del terme cardoní, “Butlletí del Patronat Municipal de Museus”, núm. 2, Cardona 1983, pàgs. 15-34
- María Petrus: Prospecciones arqueológicas en la comarca de Cardona, “Ampurias. Revista de Arqueología, Prehistoria y Etnología”, núm. 19-20, Barcelona 1957-1958 pàgs. 208-216.