Construcció propera a la capella de Sant Narcís (Viver i Serrateix)

Situació

Vista de la part superior d’una petita balma; la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada.

J. Bolòs

En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval. Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: × 02,7 —y 44,9 (31 TDG 027449).

Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver, s’hi pot pujar pel dret; potser, però, el camí més bo passa pel costat dret d’unes vinyes que hi ha a mà dreta de la pista que porta al mas Salla (*).

Construccions

La construcció principal era situada a llevant, adossada a la roca. Per saber com era exactament aquest edifici caldria una acurada excavació arqueològica. Això no obstant, l’existència d’alguns carreus a terra fa pensar que les seves parets eren fetes amb pedres i, potser només l’embigat era de fusta.

Amb tot, però, allò que es veu més clarament ara són 7 forats grossos, destinats a suportar les 7 bigues principals, i un encaix longitudinal per a una coberta de doble vessant; una mica més avall, encara hi ha un vuitè forat, a la zona central d’aquesta cara interior de la casa. La longitud de la casa —d’un extrem a l’altre del solc per a la teulada— havia d’ésser d’uns 8 m; la seva amplada potser era de 4 o 5 m, potser de més. Actualment, del terra fins a la línia de forats hi ha 160 cm i d’aquesta línia fins al punt més alt de la possible teulada, 150 cm més. Els forats, gairebé amb una secció quadrada, tenen unes mides d’uns 22 × 23 cm o de 25 × 28 cm, etc.

A la part superior de la penya a la qual s’adossava aquesta construcció, hi ha, també, restes de forats de mides diverses. Hi trobem dues fosses excavades a la roca, que tant poden ésser antigues sepultures infantils, com pot ésser que fossin encaixos per a unes bigues. Estan escapçades a la part de llevant; tot i això, tenen una llargada d’uns 80 cm i una amplada de 15 a 20 cm. Si fossin tombes estarien ben orientades (E-W, 280°).

A llur costat hi ha dos forats: un d’el·líptic (amb una longitud de 58 cm) i un altre de circular.

Al cim d’aquesta mateixa penya, més cap a ponent, hi ha un gros dipòsit, amb dos nivells, excavat, així mateix, a la roca, amb una amplada de 80 cm i una longitud d’uns 200 cm. Al costat hi ha, també, un gran nombre de forats horitzontals per a bigues; a la seva banda septentrional, se’n veuen almenys set, situats a diferents nivells i segurament destinats a l’embigat del cobert d’alguna construcció secundària, adossada a aquesta banda de la penya, per tant, orientada cap a ponent, mentre la casa principal era girada vers llevant.