Situació
En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre.
J. Bolòs
Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver. Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 02,5 —y 44,5 (31 TDG 025445).
Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver; 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’ha d’agafar la pista que porta al mas Salla; els forats són a mà esquerra del camí, damunt una roca prominent, uns cent metres després del trencall.
Construccions
Quan hom veu uns clots sobre una roca, força vegades es presenta el dubte de saber si són naturals o bé si foren fets amb alguna finalitat.
Planta dels forats situats a la cara superior d’una roca prominent. Tot i que els forats són artificials, la finalitat que tenien no és gaire evident. És difícil d’assegurar el tipus de construcció que es bastís obre aquesta roca, encara que molt probablement era de tipus defensiu.
J. Bolòs M. Fàbregas
En aquest cas, però, hom veu d’una manera palesa que es tracta de forats artificials; fins i tot, podem veure que el sector oriental de la cara superior de la roca és aplanat, i que es forma un petit relleix, semblant als que hi ha al castell de Viver. Malgrat tot això, en l’actualitat és molt difícil saber per què servien, exactament, cadascun dels més de 40 forats que hom pot trobar. En principi, però, podem dir que hi ha un cercle de forats exterior, format per uns 10 clots grossos. Al seu interior es veuen uns quants forats grossos i una munió de clots més petits, gairebé tots, però, situats d’una manera molt irregular.
Els forats més grans tenen un diàmetre de més de 20 cm i una profunditat que pot arribar als 30 cm.
Si és difícil saber la planta de la construcció o construccions que tingueren com a fonament aquests clots, encara és més complicat aconseguir de saber de quin tipus d’edifici o d’edificis es tractava. A un nivell purament hipotètic, podem pensar que en aquest indret, a l’alta edat mitjana, hi havia una torre de fusta; de fet, el lloc és bastant adequat. Això no obstant, també podríem relacionar aquests clots artificials amb alguna construcció destinada a l’habitatge o, fins i tot, feta per al bestiar.
Bibliografia
- Manuel Riu: Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña Carolíngia, “San Jorge”, núm. 47, 1962, pàgs. 34-39