Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme.
A. Bastardes
Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom. L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix. Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu: “ST. JOAN DE MONTDARN”; cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’una pista força praticable si no ha plogut. De Montdarn cal emprendre una altra pista vers ponent; al cap de 300 m i a mà esquerra cal prendre’n una altra. Després d’uns 3 km s’arriba a la casa de Balaguer. D’ací a l’església hi ha uns cinc minuts. Cal advertir, però, que aquests quilòmetres últims són de camí molt dolent; per tant, si no es va en un vehicle tot terreny no cal aventurar-s’hi; val més fer-los a peu. (RVL)
Història
L’església de Sant Martí de Balaguer no passà mai d’ésser sufragània de Sant Joan de Montdarn, situada en una zona d’influència del poderós monestir de Santa Maria de Serrateix. La primera notícia de l’església és de l’any 1131.
Fou coneguda també amb el nom de Sant Martí de Montdarn o de la Quadra. Les notícies sobre l’església són molt pobres. Durant el segle XIV era senyor d’aquest lloc Alemany de Tort, el qual probablement manà construir el gran casal-fortalesa de Balaguer, avui totalment arruïnat i a poca distància de Sant Martí.
Sant Martí va perdre la seva volta el segle XVII; aleshores un retaule de l’altar major d’aquesta època fou traslladat a l’església parroquial de Sant Martí de Viver; en enfonsar-se la volta l’edifici restà abandonat fins que l’any 1910 fou mínimament reconstruïda i restaurada. Avui es troba totalment abandonada, sense culte i amb la volta oberta per un llamp. (RSR)
Església
Aquest edifici consta d’una nau rectangular, originàriament coberta amb una volta de mig punt, feta amb carreus disposats a plec de llibre. Aquesta volta s’esfondrà i posteriorment fou substituïda per una altra de rajoles i teules. La nau és rematada vers llevant per un absis semicircular, un xic més estret que la nau, amb la qual s’acobla mitjançant un plec que fa la degradació; l’absis és cobert amb un quart d’esfera.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, la qual és coberta amb un arc de mig punt adovellat.
Els murs de l’edifici són llisos i mancats d’ornamentació, fins i tot a l’absis que manca de qualsevol detall decoratiu. L’aparell ha estat fet amb uns carreus desiguals, que han estat disposats en filades irregulars, a trencajunt de mitja peça.
El mur de migjorn ha estat reforçat per uns contraforts atalussats. Al mur frontal, a ponent, hom pot observar com la mida de les pedres respon a dues èpoques diferents; cap a la part superior hi ha una obertura; aquest mur era coronat per un campanar d’espadanya d’una sola obertura, del qual actualment resta només la base.
La porta d’entrada es troba al mur de tramuntana, situació curiosa en els temples romànics; té una estructura senzilla i ha estat feta amb dovelles les quals a la part superior formen un arc de mig punt. Es tracta d’un edifici del segle XII, de tipus rural. (JVV)
Bibliografia
- Josep M. Badia i altres autors: Sant Joan de Montdarn, Berga 1981, Patronat d’Amics de Serrateix
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 62.