Situació
L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes.
Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga. Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església. (JVV)
Història
L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del comtat de Berga; no devia passar mai de simple capella vinculada a la parroquial de Sant Miquel de Viver.
El lloc de Trulls és esmentat ja l’any 988 com un dels límits d’un alou donat al monestir de Santa Maria de Serrateix pels comtes Oliba Cabreta i la seva muller. Aquests comtes s’havien apropiat d’aquest alou perquè el seu propietari Gortregot havia traicionat els seus senyors (...et de meridie in termino de Trulles). El lloc és esmentat novament l’any 977.
L’existència de l’església de Sant Miquel no consta documentada fins a l’any 1187, any en què es consagrà l’església de Sant Miquel de Viver; en l’acta de consagració el bisbe Arnau de Preixens confirmava els béns de l’església, béns entre els quals hi ha l’església de Sant Miquel de Trulls (Huc prefata ecclesia tenet et possidet ecclesia de Trulls), així com els delmes que feia Pere de Trulls (et de domo Petri de Trulls medietatem de carnis et cascenio et ovium et lane ). Bernat, el capellà de Viver, es comprometia a ser fidel al bisbe i a observar totes les obligacions de l’església entre les quals s’especifica també el servei a l’església de Sant Miquel de Trulls (et ego et successores nostri servimus ecclesiam sancti Michaeli de Trulls unum diem in hebdomada annuatum). L’acta de consagració és signada pels homes de la parròquia de Viver i també per Pere de Trulls.
L’església de Sant Miquel no fou mai parròquia, car estava subjecta a Sant Miquel de Viver; en la visita al deganat de Berga de l’any 1312 de l’època medieval i fou acondicionada com a graner després del segle XIX. Probablement restà com a capella de la masia de Trulls fins que esdevingué definitivament una dependència de la masia. (RSR)
Església
Un pany de mur corresponent a l’església, avui encastat al conjunt de la masia.
R. Viladés
De l’edifici romànic resta ben poca cosa, encastat a la casa de Trulls. Originàriament, segons que es dedueix pels vestigis, l’església constava d’una petita nau, ben orientada a llevant i rematada per un absis semicircular.
L’edifici havia estat construït amb un aparell de pedres quadrades, grosses i regulars, ben disposades a trencajunt, d’acord amb el sistema emprat el segle XII. D’aquest aparell hom pot veure encara la part inferior del mur de migjorn. En aquest mur, vora el costat de l’absis, hi havia una petita finestra coberta amb un arc de mig punt monolític; és interessant el bloc de pedra utilitzat com a llinda d’aquesta petita finestra, en el qual hom pot veure una creu esculpida amb poc relleu.
Malauradament en el transcurs de la història aquest edifici ha experimentat moltes mutilacions i reformes: l’absis fou escapçat (en són visibles encara els fonaments a terra) i hom tancà la nau amb un mur a llevant, en el qual fou oberta una porta.
La porta original, que era oberta al capdavall de la nau, al costat de migjorn, fou refeta al final del segle XV i posteriorment fou tapiada (hom la pot veure perfectament encara).
La nau també fou escurçada pel costat de ponent amb un mur.
Recipient circular excavat a la pedra.
A. Bastardes
No cal pas dir que amb tot això l’aspecte original de l’edifici ha quedat totalment alterat. (JVV)
Bibliografia
- Cebrià Blaraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 179 i 180
- Albert Benet i Clarà: Una revolta berguedana contra el comte Oliba Cabreta, “L’Erol”, núm. 6, Berga setembre de 1983, pàg. 33
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 54.