Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat. El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dóna a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà. Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227. El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges, determinats privilegis, alhora que confirmava i ratificava les donacions que els seus avantpassats havien atorgat a Clarà. En erigir-se el nou comtat de Cardona, l’any 1375, Clarà passà a estar-hi subjecte. La castlania del castell de Clarà era dels mateixos feudataris de Pinós. Així, l’any 1400, Blanca, vídua d’Albert de Pinós i filla de Pere Prestador, i la seva hereva Blanca, senyora de Clarà, feren un testament en emfiteusi del mas de Pinyana. Posteriorment, les rendes de Clarà passaren a la confraria de la Mare de Déu dels Colls.