Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor. Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “in castro Ózro”. Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “Ozoro” o bé “Odro”, com a límit en diverses vendes. El 29 d’abril de 1121 el castell d’Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà, possessió que refrenda la butlla de Climent III, adreçada al prepòsit Bernat i als canonges de Santa Maria de Solsona l’any 1188, on és citat com a “castrum de Odero”. Aquesta donació havia de fer que els futurs senyors el tinguessin en feu pel monestir de Solsona. En la donació d’un mas a Santa Maria el 26 de setembre de 1195 és anomenat castell de “Ozo”, del qual eren senyors Bernat d’Ouró i la seva muller Sibil·la, que el deixaren en testament al seu fill Pere. Les baralles entre Pere de Josa i Peramola, molt possiblement a causa dels danys causats per Pere de Josa als castells de Cambrils i de Montpolt, acabaren en un conveni, fet l’li de juliol de 1212, pel qual Pere de Josa li assegurà dos mil sous melgoresos als castells d’Altés i de Ceuró. No acabaren aquí les discòrdies que provocava el castell, car el 13 de gener de 1342 el paborde Bernat acudí a l’infant Jaume d’Aragó, comte d’Urgell, per exposar-li el cas d’Arnau de Còria, el qual tenint el castell per l’església de Solsona, es negava a prestar-li homenatge. El comte, el 17 de setembre de l’any següent, amb lletres lliurades a Balaguer, manà a Arnau que reconegués i prestés homenatge al paborde, el qual, una vegada obtingut el reconeixement per part d’Arnau, li donà la investidura amb els corresponents títols el 28 de setembre del mateix any. Abans, però, el 1267, Jaume de la Vila de Montpolt i Arnau de Roquers foren absolts del jurament fet a la senyora de Ceuró, Agnès, jurament que prestaren a Santa Maria de Solsona. L’any 1559, Joan de Josa i Cardona es titulava senyor de les baronies de Madrona, Altés, Ciuró, Ogem i Castellar.