Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera. Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “castro Lenera” a “Brizole”. L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “castrum de Lanaria”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme. El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “in castro Lanera”. Del mateix any és la venda, també de vinyes, que feren Unifred i la seva muller Emo en el castell esmentat. El 22 d’octubre de 1040, el bisbe d’Urgell Eribau fa testament, i nomena marmessors, als comtats de Girona, Ausona, Manresa, Cardona, Urgell i Barcelona: la comtessa Ermessenda, l’ardiaca Ramon de Girona, Guillem abat de Sant Vicenç de Cardona, Adalbert Seniolf i Bonfill de Falçs; i al comtat d’urgell: Arnau Miró, Erimany Miró, el sagristà Senfred i el levita Oriol. Entre les disposicions que el bisbe fa, consta que el “castrum de Lanera”, si Guillem “Ellemari” moria sense fill legítim, passaria a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. El dia 16 de les calendes de febrer de 1052 Miró vengué a Isarn, la seva muller i el seu fill, els alous que tenia “in kastrum que vocant Laneira”. Del segle XI és la donació per part de Pere Folc i la seva família de dues vinyes situades al castell de Llanera. L’any 1101 un matrimoni féu donació a Bernat i la seva muller d’un alou “in castro Lanera”. Un any després Bernat i la seva muller donaren un altre alou situat al mateix terme. L’any següent apareix esmentat novament el “castri Lanera”, aquesta vegada com a afrontado de l’església de Sant Martí de Riner en la donació que féu Ponç a Santa Maria de Solsona. Per aquesta època Silvà de Llanera, seguint les donacions fetes pels comtes i també pels nobles i capitans que els acompanyaven, partí amb Santa Maria de Solsona, els béns adquirits als termes de Balaguer i Gerp. El “castrum de Lanera” surt esmentat en ésser creat el comtat de Cardona l’any 1375, quan Pere III de Catalunya atorga aquest títol al vescomte Hug de Cardona. Del primitiu castell, sembla que en l’actualitat no queda res. En el conjunt que agrupava l’antiga església de Sant Martí i el castell, avui hi ha una església posterior, que conserva la mateixa ad vocació que la primitiva, i un gran caseriu senyorial probablement construïts sobre o prop de l’antiga fortificació.