Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils. Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica. El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils. Segons un document de l’Arxiu Diocesà de Solsona de l’any 1135, Dolça donà a Santa Maria de Solsona l’alou que tenia el seu marit al terme del castell de “Chabrils”. En el testament sacramental de Babot del segle XI, aquest donà al seu fill, entre altres coses, el feu de “Chabrils”. Un document datat l’ll de juliol de 1212 deixa constància de l’enfrontament i dels posteriors acords econòmics entre Pere de Josa i el noble de Peramola, a causa dels danys que el primer causà als castells de Cambrils i de Montpolt, propietat de l’esmentat senyor de Peramola. El castell de Cambrils surt esmentat com a possessió del comtat de Cardona l’any de la seva creació, el 1375, quan Pere III li atorgà el títol al fins aleshores vescomte Hug. Actualment, aquest castell, que fou profundament reformat al llarg dels anys, és enderrocat.