D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica. L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs. Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell. El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a “Villelmar Levita” l’alou d’Alteracs pel preu de cinc-cents sous. Aquest alou, juntament amb tots els que formaven part del castell d’Alteracs, havia estat propietat d’una senyora esmentada Cusca, la qual, el 6 de les calendes de desembre de 1065, féu donació de la meitat dels béns d’aquest castell i de tot el que posseïa a Solsona a sa filla Adalet i al marit d’aquesta, Arnau, per tal que en gaudissin en propi alou i senyoria. Guillem Arnau, fill del matrimoni esmentat, heretà el castell d’Alteracs amb els seus termes, el qual vengué a l’església de Santa Maria de Solsona. A la seva mort, familiars i d’altres persones que hi havien estat vinculades pretengueren aquest castell i el demanaren judicialmenta l’església solsonina, Reunides ambdues parts amb el bisbe Ot, davant el castell de Sanaüja, aquells, en veure que legalment no hi tenien cap dret, abandonaren el seu propòsit i el deixaren a mans del bisbe Ot, el prepòsit de Solsona i els canonges, per tal que el posseïssin en propi alou i senyoria. L’historiador Costa i Bafarull escriu que els esmentats familiars i d’altres persones vinculades al difunt Guillem Arnau s’apoderaren del castell violentament i arravataren a l’església els seus drets legítims. Finalment, conscients de la falta que havien comès, el 9 de les calendes de novembre de 1116, Hug Arnau, la seva muller Ermengarda i llur fill Hug Hugó, Pere Arnau i muller Cirosis, el seu gendre Pere Guillem i la seva muller declararen haver actuat injustament i lliuraren el castell i els seus termes a la seva propietària legal, l’església de Solsona. Ponç vengué a Santa Maria de Solsona, el 14 de les calendes d’abril de 1113, una terra situada al camí d’Alteracs. Tres anys després surt esmentat en un document de l’Arxiu Episcopal de Solsona, segons el qual el “castrum Alteracis” era situat al terme del castell d’Olius i afrontava a migjorn amb el terme del castell de Solsona, a ponent amb el mateix terme i amb el del castell de Lladurs i a tramuntana amb el castell de Lladurs. El 30 de març de l’any següent, Arnau vengué el castell d’“Alterags” amb tots els seus termes. Pere Guillem d’Ivorra, la seva muller i llur fill donaren a l’església solsonina els alous que tenien a Alteracs o Sant Gervasi. L’escriptura fou feta el 2 de les nones de febrer de l’any 1132.