Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII; per això Antoni Llorens l’anomena així. Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell; actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança. Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona. Altres documents dels anys 970, 978, 980, 982 i d’altres de posteriors confirmen aquesta ubicació. El domini del castell jussà inicialment anava junt amb el de castell sobirà i en un principi la mateix família deuria tenir tots dos castells. El castell jussá estigué sempre en mans de la família Solsona Torroja, i posteriorment dels Cardona. El domini eminent es trobava en mans dels comtes d’Urgell fins que el 26 de juny de l’any 1057 el comte Ermengol III i la seva muller Clemència el permutaren al bisbe Guillem d’Urgell i a la seva canònica. En aquest moment els dos castells ja tenien famílies separades. Al castell sobirà hi havia establerta la família Ponts-Puigverd, i al castell jussà, la família Solsona-Torroja. La família Torroja prentengué posseir el castell jussà de Solsona en alou, i es negà a reconèixer els drets eminents dels bisbes d’Urgell, per la qual cosa l’any 1180 Ramon de Torroja hagué d’acudir a un judici on es reconegueren els drets del bisbe Arnau d’Urgell, el qual havia promogut el judici. Els drets de la família Torroja passaren a la família Cardona pel casament pactat l’any 1217 entre Agnès de Torroja i Ramon Folc, fill de Guillem de Cardona, i el castell jussà, com el sobirà, passà a mans de la família Cardona, de les quals ja no sortí fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. De l’edifici antic no se sap què en resta, ja que entre els murs de la part vella de l’actual convent de les Monges de l’Ensenyança poden amagar-se murs que corresponguin a l’època romànica, però en l’estat actual no sembla clar que resti cap part anterior al 1300.