Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe. Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090. Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094. El 1 9 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà, a més dels drets i masos que tenia a Pampe (“Pampano”), l’església de Santa Margarida, que era enderrocada, malgrat la bona voluntat d’un tal Guitard, el qual ja havia deixat un gran alou per tal de reconstruir-la. Fou la néta d’aquest, Nevia i els fills d’aquesta, Pere i Berenguer, que poc després, el 13 d’agost de 1097, la donaren a Santa Maria de Solsona per tal que, juntament amb els veïns de Pampe, la reedifiquessin, ja que ells no podien complir el manament del seu avi. El prior de Solsona, Ramon Guitard, cedí en canvi una mula de les millors i els canonges de Solsona reconstruïren l’església. L’edifici actual fou construït l’any 1806 a la dreta del barranc de Coscollola i a llevant del turonet on s’aixecava l’antiga, romànica. De l’església primitiva procedeix un encenser de ferro, datat el segle XIII, conservat actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, catalogat amb el núm. 583.