Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora. Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc. No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic. La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora (“Biasaura”). L’església de la parròquia de Besora era dedicada a sant Sadurní (encara que s’hagi afirmat que antigament ho havia estat a sant Pere), ja que l’any 1068 ja figura amb aquesta advocació, i així consta en el testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, feudatari pel bisbe Guadall de Barcelona; aquesta dama féu una deixa a Sant Sadurní de Besora. L’any 1071, en el seu testament, Arnau Mir de Tost, féu una altra donació a la mateixa església. El segle XVII hom veié la necessitat de construir una nova església a unes dues-centes passes a migdia de la vella, i fou acabada l’any 1651, tot aprofitant els carreus de l’església antiga. Actualment no queden restes visibles del temple enrunat, situat en un lloc proper al castell de Besora.