D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa. Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener. El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“Cort de Sant Pere”, amb el terme i les rodalies que afrontaven amb el riu d’Arques, cap a Ventolra, passant a frec de les parets del temple de Santa Cecília de Terrers i, pel torrent Merlí, cap al coll de Parcerisa. L’any 1044, aquesta església apareix esmentada com a límit en un document de venda d’un alou fet per Guilla, filla de Sunyer. L’any 1050 el temple és comptat com a part dels béns del monestir de Sant Llorenç:"ad ipsa Corte ipsa ecclesia Sancti Petri [ ]”. Depenia de la sufragània de Peà, a la parròquia dels Torrents i ha donat lloc als topònims actuals de la Cort i del Pla de la Cort, pel que fa al terme.