De l’església de Sant Joan no en coneixem cap vestigi arquitectònic que permeti estudiar-ne l’estructura física, si bé en tenim la situació hipotètica suggerida per Joan Serra i Vilaró. Mossèn Serra dubtava a l’hora de situarla entre el mas Sant Joan i el molí de la Farga. En aquest hi havia una església sota l’advocació de sant Joan, on es conservava, en temps d’aquest mossèn, una pica d’aigua beneita de pedra esculpida que l’historiador data del segle XIII, i que es feia servir de brocal del pou del molí de les Olives. Serra i Vilaró continua dient que, en cas de situar-la en el mas esmentat, hom ha de tenir en compte que es devia aixecar a l’antiga masoveria de Sant Joan, la qual, segons la tradició, es localitzava en un planell d’alzineres a mig quilòmetre de la pagesia actual. En la consueta d’Olius del segle XVI consta que la capella de Sant Joan, situada al mas de Rodamilans, era enrunada. Segons mossèn Bach, en aquella època encara no existia la capella de la masia de Sant Joan. En l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve d’Olius, portada a terme pel bisbe urgellenc Bernat Guillem, l’any 1079, s’esmenta com a sufragània seva l’església de “Sti. lohannis”.