Situada dins l’antic terme del castell de Riner. Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat. Depengué de la canònica de Solsona. El lloc de Su (“Suvo”) és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su (“Suvi”) o al Cors prop de Fornells (“ipso Cursu prope Fornels”) i, a més, donaren la meitat de les plantacions de vinya que fessin a l’alou de Santa Maria de Su i la meitat de les cases que es fessin dins el cementiri de Santa Maria de Su. Possiblement aquesta església fou donada a la canònica de Solsona l’any 1103, quan Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner amb totes les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit. Per tant, cal pensar que l’església de Santa Maria de Su anava compresa en aquesta donació, ja que era dins els termes que hi són citats. Després es troba una notícia contradictòria. D’una banda, segons Costa i Bafarull, l’any 1123 el vescomte Bernat de Cardona, amb la seva muller Almodis i llurs fills Guillem, Ramon i Berenguer, donà a Santa Maria de Solsona les esglésies parroquials d’Ardèvol i de Su. D’altra banda, al lloc d’on diu que ho treu, el cartulari de la canònica de Solsona, i al número de referència, hi ha una altra donació de l’església d’Ardèvol (la de Su no hi figura), feta per Ponç Hug de Riner-Cervera. Aleshores es pot pensar en un error de Costa i Bafarull, un xic incomprensible, o en un error en la referència del document. No sembla que l’església de Su tingués funcions parroquials en aquell moment, ja que aquesta església no consta en cap de les confirmacions de béns que els bisbes i els papes feren a Santa Maria de Solsona, i en canvi figura en una llista d’esglésies de la canònica de Solsona del final del segle XIII. És possible que en aquella època ja fos parròquia, ja que l’any 1313 fou visitada pels delegats arquebisbals i figura a les llistes de parròquies que tributaven per la dècima papal. Actualment continua tenint funcions parroquials i no sembla que conservi cap resta d’època romànica.