És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX. Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de! qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat. Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona. Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal seguir el primer trencall que es troba a mà esquerra, el qual porta al planell del serrat, avui ja mig urbanitzat. L’espai antigament ocupat per l’església és actualment cobert per la primera granja de bestiar que s’albira tot just arribant al cap del serrat. Entre les esglésies del terme de Solsona, extramurs, la de Sant Gervasi té la particularitat important d’aparèixer ja documentada el segle X, encara que indirectament. La notícia prové d’un document de l’any 928, que ja meresqué l’atenció de l’historiador setcentista solsoní D. Costa i Bafarull i de J. Villanueva, pel fet d’esmentar-s’hi l’església de Santa Maria de Solsona: Exebir i la seva muller Doteleva venien a Santa Maria de Solsona una peça de terra i en donaven una altra. Quant a la primera, a l’escriptura hom precisà que era situada “in castro Setelisona, in loco vocitato Sancti Gervasii”. Encara que no hi surti expressament el terme “església”, no és erroni extreure’n la conclusió que l’església de Sant Gervasi ja existia aleshores. Tenint en compte aquesta referència tan reculada i que la repoblació medieval de Solsona no fou ferma fins els primers anys del segle X, hem de pensar que aquesta fou una de les primeres esglésies que foren bastides a Solsona. Posteriorment, els segles XI i següents, no és infreqüent trobar-la esmentada als documents per tal de precisar la situació de peces de terra. Fent un salt gros en el temps, sabem que l’any 1796 fou reedificada. Costa i Bafarull recollí, aquells anys, la tradició segons la qual l’aljama de Solsona tingué el seu cementiri prop d’aquesta església, i anotà també que l’any 1796, en realitzar-s’hi les obres i remoure-hi terra, hi aparegueren cranis i ossos humans, fet que hom podria relacionar amb la tradició esmentada. Malgrat la reedificació de l’any 1796, a mitjan segle XIX ja era enrunada. Ho deduïm pel fet que no consti en una relació de l’any 1855 on són esmentades totes les esglésies i capelles del terme de Solsona que eren obertes al culte. El més versemblant és que resultés molt malmesa durant les primeres guerres del segle XIX, i particularment en el decurs de l’any 1837, en què s’instal·là al serrat un campament militar, òbviament a causa de la seva situació estratègica envers Solsona. Del record de la gent de més edat només hi ha esment de les seves runes amuntegades, les quals han acabat de desaparèixer al començament dels anys 1 980 en ésser urbanitzat el serrat. Avui només resta un ressò popular de l’església de Sant Gervasi, a través del topònim, serrat de Sant Girivet, palesament una deformació del nom originari. Reculant, algunes de les variants que ens aporten els documents són les de “San Giribès”(1837), “Sant Giribès” (1787) i “Sant Girvès”(1716).