Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona. Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà (“in Monte Lezda no”); les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia. El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de terra a Santa Maria d’Urgell. L’església encara es documenta els anys 1037 i 1058. Aquesta capella desaparegué posteriorment de la documentació i actualment no se’n coneix la ubicació exacta. Únicament, per les referències que es donen en la documentació, sembla que era entre el riu Negre i el mont Lleudà, possiblement molt a prop de la zona de restes romanes de cal Sotaterra. Això estaria d’acord amb la tendència de construir les capelles dedicades a santa Eulàlia fora de les urbs romanes, com en els casos d’Osona i de Barcelona (encara que Barcelona sembla que també en tenia una dintre).