Situada a la vall de Lord, segurament dins l’antic terme del castell de Sisquer, tingué durant un temps consideració de parròquia, però aviat la perdé i quedà com a sufragània de la de Sisquer. Fou una de les esglésies que posseïa el monestir de Sant Llorenç de Morunys a la vall de Lord. No figura al capbreu de parròquies establertes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell a la vall de Lord, senyal que en aquell moment encara no havia adquirit la consideració de parròquia. Consta que exercia aquesta funció a la relació de parròquies del final del segle X i del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on apareix entre les parròquies de la vall de Lord, (“Montecalvo”). La dependència del monestir de Sant Llorenç de Morunys es constata l’any 1040 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia el de Sant Llorenç, ja que entre les possesions confirmades de la vall de Lord figura l’església de Sant Pere de Montcalb. Les funcions parroquials, les degué perdre aviat, puix que en les visites pastorals que els delegats arquebisbals realitzaren entre els anys 1312 i 1314 no consta que hi anés, mentre que ho féu a les parròquies veïnes, senyal que havia passat a ésser sufragània de la parròquia de Sisquer. Actualment es troba vinculada a la parròquia de la Vall de Llinars, i no sembla que l’edifici conservi restes d’època romànica.