L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta; malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera. Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i dotadors de l’església, molts dels quals figuren a l’acta de consagració. Aquests establiren que Sant Martí havia de donar a la seu urgel·litana sis lliures de cera a l’any: tres al començament de la quaresma, i la resta per Pentecosta. En un document de concòrdia i avinença procedent de l’Arxiu Parroquial de Vallferosa, datat el 28 de novembre de 1546, tenim notícia de l’acord entre mossèn Gaspar o Joan del Vilaró, senyor del terme de Llanera, els honorables, jurats i prohoms del mateix terme i el mestre Joan Guardiola. En aquest acord, el mestre es comprometia a pintar, utilizant bons materials, un retaule —pel qual havia de cobrar un total de noranta lliures— on hi havia d’haver representades diverses escenes de la vida de sant Martí.
Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Llanera (1060)
Consagració de l’església de Sant Martí de Llanera pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, els noms dels quals en part s’esmenten, fundadors i dotadors de la mateixa església. I establiren que donés cada any a la seu urgellitana tres lliures de cera al començament de la quaresma i altres tres per Pentecostes.
"Anno ab incarnationis domini nostri Iesu Xpisti ·LXo· post Mo· Veniens quidem venerabilis Guillelmus gratia Dei episcopus in castro Lanera rogatus a populo, id est Guifredus proli Bonifilio et Guillelmus sacer et Bernardus proli Isarni et Miro Ballomar et Oliba Dac vel cunctum populum certantes in Dei servitio ecclesiam Dei fundatores, rogantes et postulantes Guillelmo grati Dei episcopo ad ecclesiam consecrando in honore sancti Martini sicuti et fecit. In qua die satabilierunt ut ad Orgellitanam sedem per singulos annos tribuissent libras ·III· de cera ad caput ieiunii et alias ·III·ad Pentecosten."
Còpia resumida del segle XIII: Arxiu Capitular d’Urgell, LDEU, I, foli 240, doc. 827.
Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, I, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 144.
Traducció
"L’any mil seixanta de l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist, ha vingut el molt venerable Guillem, bisbe per la gràcia de Déu, al castell de Llanera, pregat pel poble, és a dir, Guifré, descendent de Bonfill, i Guillem, sacerdot, i Bernat, descendent d’Isarn, i Miró Ballomar, i Oliba Dac i totes aquelles persones combatents pel servei de Déu, que havien construït una església, pregant i sol·licitant Guillem, bisbe per la gràcia de Déu, que consagrés l’església en honor de sant Martí, i així ho ha fet. I aquest dia han establert que pagarien, cada any, a la Seu d’Urgell, tres lliures de cera a l’inici de la quaresma i unes altres tres per la Pentecosta."
(Traducció: Esperança Piqué i Ferrer)