Situació
L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG719515.
Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls. D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà. (JCS)
Història
Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del castell de Sant Andreu de Clarà.
El 21 de gener de 1117 és l’església de Sant Andreu la que es beneficià d’una eimina de forment que li deixà en testament Guadall d’Eimeric.
La importància d’aquesta església es palesa en el fet que no solament li feien censos un grapat d’esglésies veïnes, entre les quals Sant Julià de Cerdanyola i Sant Pere de Castellar, sinó que el mateix senyor de Santa Fe, Galceran, en un document, donava als rectors de Clarà tot el cens i el delme que ja els seus avantpassats els havien atorgat, i reconeixia el patronatge del rector sobre les esglésies de Sant Julià de Canalda i sufragànies, Castellar de la Ribera, Santa Fe, Vergós Guerrejat i Sant Jaume d’Arbeca. A més, segons un document de l’any 1299, tenia el privilegi, que utilitzà els anys 1335 i 1346, de presentar els rectors de Santa Fe i Arbeca.
El rector de Sant Andreu de Clarà tingué el títol de plebà com a senyor eclesiàstic que era de les cases i termes de Plans de Sarri, Casgualda i el mas de Vilanova Jussà. (JCS)
Església
Vista exterior d’una finestra oberta al mur sud-est.
L. Prat
Es fa molt difícil avui poder escatir quin era el pla d’aquesta església, bo i més després de les reformes que s’hi dugueren a terme l’any 1756.
Hom pot veure al mur de migjorn una finestra de doble esqueixada amb una llinda monolítica, d’on ha estat rebaixat un arc de mig punt. Hi ha també dues altres finestres semblants que es troben a l’interior de la nau, entre les arcades que s’obriren en ésser-hi afegides les capelles laterals, incrustades al mur, i tapiades. (JCS)
Amb tot, pels vestigis conservats, sembla que es devia tractar d’una església d’una nau, amb absis semicircular, construïda amb un aparell de carreus ben tallats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars, la qual pot apuntar a una data dintre el començament del segle XII per a la seva construcció. (JAA)