Santa Agata (Clariana de Cardener)

Situació

Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època. És el temple de Santa Àgata.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG855435.

Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple. (JCT)

Història

A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem pogut recollir d’aquesta església. Situada dins el veïnatge del castell de Cardona, formà part als seus orígens de la influència de l’esmentat castell i dels vescomtes d’Osona.

Tot i que l’edifici és datable del començament de l’època romànica, la seva consagració fou tardana, cap al segle XII, en una data imprecisa, a causa del mal estat del pergamí original, inclòs en una lipsanoteca, actualment en mans de Xavier Sitjes i Molins, de Manresa. (JCT)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una llarga nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular.

J. Segués

És fàcil veure la complexitat d’aquest edifici, a causa de les múltiples reformes i dels notables afegitons que sofrí durant segles. Tota l’obra és bastant tosca, sense afanys decoratius.

És un edifici d’una nau rectangular, de proporcions més aviat allargassades, capçada a llevant per un absis de planta semicircular ultrapassada, cobert amb una mena de volta esquifada rebaixada i obert a la nau a través d’un arc triomfal, originàriament de mig punt, amb avançament de muntants, però molt malmès, i tancat per un envà que separa l’absis de la nau. Aquesta ha estat coberta amb una volta de maó de pla, la qual substitueix una possible coberta original d’embigat de fusta.

També el mur de migjorn és una obra un xic posterior, on actualment hi ha la porta d’accés a l’interior, de punt rodó i adovellada.

La porta primitiva encara és visible i tapiada al mur de tramuntana, gairebé tocant la capçalera de la nau. S’obre amb un arc de ferradura suau, fet de llosetes i sense galzes. Altres obertures són la de l’absis, de simple esqueixada —una finestra primitiva i tallada en una peça monolítica—, la del cor —oberta per il·luminar aquesta secció, afegida molt posteriorment— i dues més al mur de migjorn. S’hi observen restes de finestres monolítiques, del tipus de la de l’absis, encastades al mur de tramuntana, i un fragment, al mur de migjorn de l’absis, amb una petita incisió cruciforme, i que devien haver format part d’aquest edifici, probablement al mur de ponent i al de migdia.

També és una reforma posterior el campanar de cadireta del mur de ponent. Tot el recinte devia ésser finalment adaptat a altres criteris artístics i litúrgics, la qual cosa motivà que el santuari fos convertit en una sagristia i fos decorat tot l’interior amb altres elements que deixen entreveure, però, tota la composició antiga.

Secció longitudinal de l’església. Cal notar la porta original d’entrada, avui tapiada, oberta al mur de tramuntana, vora la capçalera.

J. Segués

Ha arribat fins als nostres dies la seva ara primitiva amb diversos grafits incisos.

L’aparell de les parts originals és d’obra de reble, amb unes pedres simplement trencades, disposades molt irregularment. Aparell que es fa molt més regular al mur de migjorn, el qual Xavier Sitjes suposa refet el segle XII. La part original presenta una certa singularitat relativa dins el context de l’arquitectura catalana, on no són freqüents aquestes formes absidals, que retrobem, però, en la nau afegida el segle X a l’església de Sant Miquel de Sournià, a la Fenolleda, i, en forma monumental, als absis laterals de Sant Miquel de Cuixà o de Sant Andreu de Sureda o Sant Genís de Fontanes, entre d’altres exemples.

Per aquestes similituds, podem, d’acord amb Xavier Barral, situar la construcció de l’església de Santa Àgata vers el final del segle X, amb una forta dosi de rusticitat en la seva concepció i execució. (JCT-JAA)