Situació
Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat.
L. Prat
Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG847692.
Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni. Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel costat d’un dipòsit, porta al cim de la penya, on hi ha les ruïnes del castell. (JCS)
Història
De la seva antiguitat en parla el document de l’any 962, en el qual consta que el bisbe d’Urgell Guisad consagra l’església de Sant Serni “in locum Castro Petra fulgenti”, i en un altre del 14 d’octubre de 1084, que diu que Ermengol IV cedeix al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’església de Santa Creu d’Ollers, situada al terme del castell de la Pedra, i també en parla en un altre document, que parla d’una cessió de terres que posseeix el privat de Sant Llorenç de Morunys sota l’església de Sant Serni, termenejant amb el torrent del castell (de la Pedra), del 23 de maig de 1196.
El rei Pere el Cerimoniós el desembre de 1375 declarà que el “castrum de Pedra” pertanyia al nou comtat de Cardona i l’any 1445 les universitats o comuns dels castells de Pedra, Sisquer i Castelltort contribuïren a les despeses de les noces de l’hereu de la casa de Cardona. (JCS)
Castell
No resta gaire cosa de l’antic castell de la Pedra; amb dificultat, però, podem arribar a reconstruir-ne la planta. Sembla que l’edifici tenia una longitud total de poc més de 18 m i una amplada que no arribava als 7 m. En realitat, sembla com si hagués estat format de dos cossos, el més meridional dels quals amb unes mides de 6,30 X 10,10 m i el septentrional, del qual gairebé no resta res, amb una longitud de 8,50 m i una amplada d’uns 5,60 m.
El gruix de les parets sembla que era de 80 cm. És especialment al costat de migjorn i al costat de ponent on encara podem veure alguns interessants panys de mur, ben aparellats a base de blocs de pedra escantonats i sense polir, que fan uns 20 x 25 cm i formen filades regulars. Els angles foren més ben travats a base d’algunes pedres, potser una mica més grosses, que lliguen els dos murs que s’uneixen. (JBM-JVV)
Bibliografia
- Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. X, 1821, Viaje a Urgel, PÀG. 106.
- Cebrià Baraut i Obiols: Consagració d’esglésies, “Urgellia”, I, 1978, pàgs. 95-97.
- Joan Virella i Pere Català: Els castells catalans, V, VI, 1ª part, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàg. 18.
- Manuel Riu i Riu: Diplomatari de Sant Llorenç de Morunys, “Urgellia”, 4, 1981, pàgs. 209 i 211-212. (JCS)