Situació
Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada.
L. Prat
Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG837686.
Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a mà esquerra, amb la indicació Cal Nogueres. Per aquesta pista, al cap de 100 m hom troba la casa Nogueres, on guarden les claus de Sant Cristòfol, que és 1,500 km més enllà, seguint la mateixa pista. (JCS)
Església
Interior de la capella, amb un enlluït que priva de veure qualsevol vestigi de l’edifici original.
L. Prat
No tenim cap document que faci referència a aquesta església, la qual és de propietat privada i en la qual encara se celebra culte esporàdicament.
Es tracta d’un edifici molt rudimentari i petit —480 x 2,70 m a l’interior—, format només per una nau rectangular, sense absis diferenciat.
La coberta és de perfil triangular feta amb maons per suplir una possible coberta d’embigat.
Tot el parament és molt rústic, i l’intent de seguir filada força descurat.
La fornícula oberta al mur de llevant per col·locar-hi la imatge no permet assegurar l’existència d’una finestra en aquest punt, bo i més quan l’exterior, en aquest indret, és arrebossat. Però sí que en trobem una al mur de migjorn, de doble esqueixada i amb un arc de mig punt buidat en la part inferior d’un bloc. Aquesta finestra és just damunt un altre bloc de pedra amb una creu grega incisa, molt semblant a la que hi ha damunt les dovelles de la porta d’entrada.
No és estrany que aquesta finestra passés desapercebuda, car l’interior és tapiat i enguixat, la qual cosa dificulta de detectar-ne l’existència; i per l’exterior s’hi arriba per uns coberts amb molt poca llum com per a localitzar-la fàcilment.
La porta s’obre al mur frontal de ponent amb arc de mig punt, fet amb llargues dovelles extradossades i per una rosca de llosetes planes i estretes.
Per entrar a l’església cal baixar tres graons, com passa també a Sant Serni de Vilamantells, i ja a dins, a banda i banda del portal es disposa d’un pedrís per a seure.
Aquesta església, si exceptuem el frontis, única part visible, és coberta i ofegada per dependències que l’amaguen totalment. (JCS)
Pel que respecta a la seva datació, X. Sitjes, tot i que la considera implícitament preromànica, insinua una datació dins el segle XI per a la seva construcció, basant-se en el detall de la porta, opinió que és seguida per X. Barral.
Contràriament a ells, la nostra opinió és que hom no pot aventurar aquesta datació per a aquest edifici, puix que la seva extrema rusticitat no es pot entendre com un signe d’antiguitat, i la porta, malgrat el rústic extradossament, presenta unes dovelles de grans dimensions, molt estranyes a l’arquitectura del segle XI, per la qual cosa hom no pot excloure una datació posterior per a la seva construcció. (JAA)