Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental.
L. Prat
L’església de Santa Magdalena es troba dins el terme de la Coma i la Pedra i a poca distància del Cardener, que davalla per llevant, a la falda del Port de Comte, que té a ponent. Gaudeix d’una situació de privilegi i contempla, llunyana, la serra del Verd i Sant Llorenç a migdia, amb la inconfusible serra dels Bastets com a fons.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG832678.
Després de recórrer 1,700 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, hi ha un trencall a mà esquerra amb senyal de direcció a la masia dels Plans, i que amb 2,800 km deixa a Tragines. Caldrà fer uns minuts a peu per assolir Santa Magdalena. Les claus les guarden els amos de Tragines, que habitualment viuen a Sant Llorenç en un carrer que surt de davant la gasolinera.
Història
No tenim cap documentació d’aquesta església de propietat privada, on encara se celebra culte esporàdicament. Si donéssim, però, per bona, i sembla prou versemblant, la possibilitat que abans fos advocada a sant Esteve, possibilitat que insinua Manuel Riu, tindríem un document del 14 d’octubre de 1084, en el qual consta que el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva muller Adelaida cedeixen a Sant Llorenç de Morunys l’església de Santa Creu d’Ollers, que limita a tramuntana amb Sant Esteve (Santa Magdalena?).
Església
Possiblement, si poguéssim veure l’absis per la part de dins —ens ho priva un envà que el separa de la resta de l’edifici—, aclariríem si es tracta d’una església primitiva d’absis semicircular i amb una nau posteriorment allargada o bé d’un absis quadrat al qual en fou afegit un altre de semicircular. Creiem que la primera suposició és la bona. És a dir: absis semicircular encarat a llevant i una nau rectangular allargada posteriorment (coincidint amb el canvi de nom?). És ben palesa la part sobrealçada de la nau i de l’absis. La modificació efectuada a l’absis motivà el canvi de la coberta cònica per l’actual, que és amb un sol vessant.
Si bé la porta és d’època més recent, podríem situar la resta de modificacions dins l’època romànica.
La construcció és de pedres mínimament treballades i disposades en filades irregulars.
Petit òcul de damunt la porta d’entrada, situat al mur frontal de l’església.
L. Prat
En allargar la nau hom guanyà un xic més d’amplada, gràcies al fet que si per fora el mur de migdia s’hi enganxa, tot seguint la línia, per dins recula un pam, i pel del costat de tramuntana ho fa uns 30 cm, que són els que a l’exterior sobresurten respecte a la nau primitiva.
Les cobertes són a un vessant i amb teula sobre lloses la de l’absis, i a dos vessants la de la nau, resolta en dos trams a diferent altura, per tal com és més elevada la part afegida.
Pel que fa a obertures, té una finestra de dues esqueixades i arc de mig punt adovellat —hi manquen la clau i la contraclau— a l’absis i una altra a migdia, d’una esqueixada, amb arc de mig punt adovellat; també en té una tercera a la part sobrealçada, senzilla i de poc interès.
L’altra obertura és a la porta, al frontis, coronada amb grans dovelles, les quals formen un arc de mig punt.
El frontis és coronat amb un campanar d’espadanya amb dues finestres d’arc de mig punt adovellat.
A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.