Sant Quirze i Santa Julita de la Coma (la Coma i la Pedra)

Situació

El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç.

Mapa: 254M781. Situació: 31TCG836706.

Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km. (JCS)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra. Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials. Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys i del de Sant Serni de Tavèrnoles.

L’absència de l’església en el capbreu de parròquies de la vall de Lord constituïdes entre el anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell, on no figura la de la Coma (tampoc no consta en la relació de parròquies de la vall de Lord del final del segle X o del principi de l’XI, continguda a l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell), fa creure que aquesta església no exercí funcions parroquials els segles IX-X. La primera notícia de la seva existència es troba a l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles feta l’any 1040, moment en què el bisbe d’Urgell confirmà les possessions que tenia el monestir. Entre les esglésies que posseïa a la vall de Lord figurava la de Sant Quirze, que, sens dubte, ha de correspondre a la d’aquesta advocació del terme de la Coma, ja que no n’hi ha cap més a la vall de Lord Superior. Aquesta vinculació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles es devia produir l’any 1019, quan el monestir de Sant Llorenç de Morunys fou unit al de Sant Serni, ja que sembla més lògic que depengués d’aquell. No sembla que després d’aquesta vinculació l’església de Sant Quirze retornés a la dependència de l’ara priorat de Sant Llorenç, ja que en una relació de béns del priorat de vers l’any 1050 no figura aquesta església, mentre que n’hi figuren altres de la vall. No fou fins l’any 1343 que l’abat Guillem, de Sant Serni de Tavèrnoles, traspassà al prior Bernat, de Sant Llorenç de Morunys, els censos que el primer rebia en diversos llocs i esglésies, entre les quals figurava la parròquia de Sant Quirze.

Les funcions com a parròquia ja es constaten l’any 1313, quan el bisbe d’Urgell, Ramon Trebailla, la visità, i per aparèixer en les llistes de parròquies que tributaven la dècima papal.

Actualment l’església té funcions parroquials. (ABC)

Església

Porta del temple nou de la parròquia, en el qual fou instal·lada la ferramenta que procedia del temple primitiu.

L. Prat

De l’antiga església n’han quedat, com a testimoni, els ferros forjats de la porta, actualment enganxats a la porta de l’església nova de la Coma.

Es tracta d’un treball senzill, fet, d’acord amb el costum més usual de l’època, a base d’unes tires, els extrems de les quals deriven en dues volutes. En aquest cas cada joc és format per una faixa ampla, disposada horitzontalment, els extrems de la qual es bifurquen i donen lloc a dos rínxols que es cargolen vers llocs oposats. Al centre d’aquest element, una petita cinta, amb els extrems acabats en un cargol, s’adossa a sobre i a sota de l’anterior.

Aquest conjunt es conserva molt sencer, la qual cosa porta a creure que fou refet en època posterior.

És, evidentment, un treball senzill, sense gaire art, fruit d’un artesà humil, el qual elaborà un element que reforçava l’estructura de fusta de la porta, a la vegada que la dotava, sense aconseguir-ho del tot, d’un motiu ornamental que hi donava un major atractiu. (JVV)