Sant Martí de la Corriu (Guixers)

Situació

Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG889676.

S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga. Després de 5 km hi ha una bifurcació. Cal prendre la pista de mà esquerra, la qual, en 800 m, mena a la Corriu. Les claus les guarda el rector, que viu a Sant Llorenç. (JCS)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sisquer, al lloc de la Corriu. Aviat tingué funcions parroquials que conservà durant molt temps, però que en l’actualitat ha perdut.

Al moment d’organitzar les parròquies de la vall de Lord, tasca que portaren a terme, entre els anys 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell, no figura encara la parròquia de la Corriu. En canvi, a la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, es troba la parròquia de la Corriu (“ipso Currizano”), entre les de la vall de Lord.

El lloc apareix esmentat a la nova dotació del monestir de Sant Pere de Graudescales de l’any 960, quan el promotor de la revitalització del cenobi donà al monestir les seves cases de la Corriu. Després, l’any 982, el comte Borrell donà a Sant Pere de Graudescales l’alou de la Corriu. Si fossin més ben coneguts els béns de Sant Pere de Graudescales, hom podria saber si entre aquestes donacions, encara que no hi consta de forma explícita, anava compresa l’església de Sant Martí de la Corriu.

Aquesta església, l’any 1313, fou visitada com a parròquia pels delegats arquebisbals, i continuà tenint funcions parroquials fins a temps moderns, en què, a causa del despoblament, les perdé. Actualment forma part de la parròquia de la vall de Llinars. (ABC)

Església

Aquesta església ha sofert diverses mutilacions i afegitons al llarg del temps. A la capçalera de l’absis original en fou construït un altre, també quadrat. Al mur de tramuntana hi ha una gran capella amb data del 1738 i una sagristia i un campanar d’espadanya amb dues finestres d’arc de mig punt. Al frontis, refet de nou, hi ha una gran portalada gòtica, que encara guarda els ferros de l’església romànica primitiva.

El parament del mur de migjorn és de pedres treballades a cops de maceta seguint filada. La coberta és a dos vessants. De les tres finestres que tenen per llinda un bloc rectangular en el qual s’ha retallat un arc de mig punt, només és romànica la del mur meridional, oberta a l’absis original, i és d’una esqueixada. Tant la que s’obre a l’absis afegit, de dues esqueixades, com la del frontis, al costat dret de la porta, de parets paral·leles, com l’òcul al mur de migjorn, són posteriors. Al mur de ponent de la capella afegida hi ha una escala adossada que puja fins sota la coberta.

Les voltes de cobertura són apuntades, com també els arcs de les capelles i els dos preabsidals en degradació que substitueixen l’antic mur que tancava l’absis primitiu i que donen pas a l’absis nou. És enguixada i repintada.

A la capçalera de l’absis, i adossats a aquest, hi ha els nínxols del cementiri. (JCS)

Escultura

Al brancal esquerre de la porta hi ha un bloc de pedra esculpit, que fa 37 × 20 × 13 cm, el qual devia ésser reaprofitat d’una altra construcció. En la seva forma rectangular hi ha grups separats, inscrits en sengles arcs o en un rectangle rebaixat. L’estat de conservació de la peça és dolent, de manera que és difícil precisar el tipus de figures representades, bo i més si tenim en compte que el seu artífex tenia unes fortes limitacions a nivell tècnic.

A mà esquerra, inscrit en un arc de mig punt, sembla haver-hi una representació de la Mare de Déu amb el Nen al seu costat esquerre; al mig, en un arc de mig punt de traçat irregular i de doble llum que l’anterior, sembla haver-hi dues figures presentades de costat; finalment, un sarcòfag vist des de dalt i inscrit, com ja hem dit, en un rectangle, d’amplada corresponent a la de l’arc de mà esquerra, té a l’interior una figura, de mida marcadament reduïda respecte a la caixa.

Aquesta manera de presentar els personatges es relaciona amb un altre conjunt que es troba dins el mateix terme de Guixers, el santuari de Puig-aguilar. Aquest és més complex quant a distribució i a elements, però palesa les mateixes limitacions tècniques i la incapacitat d’ordenar els motius. El paral·lel també presenta un sarcòfag amb un cos a l’interior, clarament nu, així com una representació de la Mare de Déu i el Nen. El seu sentit sembla difícil d’explicar i potser tingui relació amb rituals funeraris, d’acord amb la imatge del difunt que pot simbolitzar la seva ànima(*). En el cas que ens ocupa, cal veure un significat anàleg, bé que igualment problemàtic, ja que disposem de menys elements.

La similitud amb la porta de Santa Maria de Puig-aguilar i la mútua proximitat geogràfica, fan pensar en un mateix artífex, de caràcter popular. Cal suposar, finalment, una mateixa datació i, per tant, de vers el segle XIII. (JCSo)

Portada

Ja hem apuntat que a la porta d’entrada hom ha conservat els ferros romànics que decoraven la porta anterior. En aquest cas es tracta d’uns ferros força malmesos, els quals, a més, no segueixen pas, com sol ésser habitual, un mateix esquema. Tot i que l’element principal és constituït per una petita cinta estreta els extrems de la qual acaben en dues volutes, disposada horitzontalment, aquesta es combina amb una altra cinta, també doble com l’anterior, però molt més curta, que es creua en vertical. Unes petites incisions intenten dotar d’un motiu ornamental les cintes llargues i horitzontals. Es tracta d’un element simple, elaborat senzillament i sense gaires pretensions, obra, possiblement, d’un artesà popular. (JVV)