Situació
Una vista de l’exterior de l’edifici, amb els murs de migjorn i de ponent, precisament els que s’han conservat de l’antiga construcció.
J. Bolos
Es tracta de les parets d’una casa forta que formen part d’una masia, situada al mig d’una clariana de conreus, sota el cingle de Sant Llobre, al cantó nord-oriental de l’església de la Corriu i a una altitud d’uns 1 200 m.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG899676.
Per anar-hi cal agafar la pista de terra que, des de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, porta fins a la Corriu, tot seguint la riba dreta de l’aigua de Valls. Aproximadament 1 km després d’haver deixat a mà esquerra el trencall que porta fins a l’església de Sant Martí de la Corriu, surt a mà dreta un camí carreter que mena, uns centenars de metres més enllà, a l’esmentat mas de la torre de la Corriu.
Torre
De l’antiga construcció només s’han conservat els murs de migjorn i de ponent, els quals formen l’angle sud-occidental de l’edifici modern. La façana occidental de l’antic edifici tenia una longitud de gairebé 10 m, i la seva paret meridional una llargada de gairebé 6,50 m. L’alçada de la construcció devia ultrapassar els 10 m; actualment hi ha tres pisos. Els seus murs tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 100 cm.
Els carreus de l’edifici són força ben tallats i fan uns 20-30 cm d’alt per uns 50-60 d’ample; lògicament, els de la part inferior són més grossos.
Mentre l’edifici modern fou fet el segle XVIII, la construcció primerenca degué ésser una casa forta senyorial o d’un pagès ric de vers el segle XIII, la qual probablement degué ésser abandonada i es degué mig ensorrar ran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana.
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Comentari Marginal. Guixers, Els castells catalans, vol. 6, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàgs. 108-109.