Situació
Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici.
L. Prat
El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG878653.
Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra. El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota genoll. Ja a l’altra banda, una pista entre dos turons porta al de mà dreta on, a l’extrem, hi ha Sant Climent. (JCS)
Història
El comte Guifré el Pelós, juntament amb el bisbe Galderic cap als anys 872-878, reorganitzava parroquialment la vall de Lord i aconseguí per a l’església de Castelltort (“Castrotorto”), i per a d’altres, uns drets que després el fill de Guifré, Sunifred, usurpà. Per a la restitució d’aquests drets, el bisbe Guisad II, vers l’any 947, feu un llistat de sacerdots que havien regentat aquestes esglésies, per tal de provar-ne el dret de possessió.
La de “Castrotorto” la regí Telemundus Nigrus al servei del bisbe Esclua, després Gotiscle al servei del bisbe Godenci, després Argeric al servei del bisbe Esclua, després Bonus, abat, més tard, de Sant Llorenç de Morunys, al servei de Nantigís i Ramió al servei de Nantigís i Radulf. El capbreu de Santa Maria de la Seu, del segle XI, omet algunes esglésies esmentades a l’acta del 839, però hi afegeix Castelltort a la vall de Lord. (JCS)
Església
Un aspecte de les ruïnes de l’església amb un bonic arc adovellat, encara dempeus.
L. Prat
L’església de Sant Climent de Castelltort es troba completament abandonada i només en resta, d’època romànica, una finestra de pedra tosca, de dues esqueixades i arc de mig punt adovellat a l’exterior i restes de les pilastres i dels capitells d’on arrencava la volta apuntada. Una tasca de neteja permetria, sens dubte, descobrir la planta i altres detalls d’aquest edifici, avui mig perdut entre la vegetació. (JCS)
Escultura
Bloc de pedra, possiblement una llinda, originàriament esculpit amb dos cercles juxtaposats, amb motius florals de sis pètals inscrits.
L. Prat
Un dels elements, molt gastat, que encara es poden observar el constitueix un bloc monolític de pedra. Possiblement, es tracti d’una llinda originària, reaprofitada posteriorment, puix que el seu element decoratiu es troba molt desplaçat en relació amb l’espai disponible.
El bloc de pedra és de forma rectangular i decorat amb dos motius d’estructura radial tallats a bisell. Es tracta de flors o bé estrelles, compostes cadascuna de sis pètals o puntes, de forma lanceolada i superfície còncava; la forta erosió a què aquesta peça ha estat sotmesa no permet de distingir-hi els detalls amb clara precisió, bé que sembla que sota els pètals o puntes esmentats en sorgeixen sis més de mida inferior.
No cal dubtar que el bloc fou reutilitzat d’una construcció anterior(*), fet que no és excepcional, tal com podem veure, al mateix Solsonès, al fragment de Sant Pere de Castellar (Castellar de la Ribera), i, en exemplars més destacables dins el romànic català, a la portada de l’església del monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona)(*), o a la façana de la catedral de Tarragona, on hi ha un sarcòfag paleocristià(*).
El doble motiu que apareix és molt utilitzat en l’art medieval, i el seu origen es perd en l’època preromana(*). Els exemplars sovintegen ja des d’època visigòtica, i els veiem sovint en peces de caràcter funerari com sarcòfags i esteles, o en piques baptismals, i no manquen exemplars on domina una finalitat purament ornamental(*). En el cas que ens ocupa, podem trobar paral·lels al mateix Solsonès: si es tracta de sis pètals, el mateix fragment esmentat de Sant Pere de Castellar és un exemplar que pot ésser comparat, com el del sarcòfag de Linya-1 (també a Castellar de la Ribera)(*); d’altra banda, en cas que considerem els motius amb dotze pètals, podem esmentar el motiu anàleg del sarcòfag de Santes Creus (novament a Castellar de la Ribera)(*), així com els de dues esteles conservades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona(*). Pel que fa al simbolisme de la flor, aquesta pot al·ludir a l’ànima, com també succeeix amb el número 6, i més directament a la salvació, si es tracta del número 12(*).
És difícil datar aquesta peça, en primer lloc a causa de l’amplitud cronològica en què el motiu és representat; a més, l’aspecte tècnic pot fer pensar en una data molt endarrerida, si bé pel seu caràcter popular pogué ésser feta també fins i tot a la baixa edat mitjana(*). (JCSo)