Situació
Exterior de l’església des del costat sud-oriental. Hom pot veure clarament com l’edifici fou sobrealçat al sector de l’absis fins atènyer l’altura de la coberta de la nau.
L. Prat
Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, o també Santa Maria del Grau, és una ermita situada a la banda de ponent del terme, sota del coll de Jou, tocant la rasa de les Valls i Roca Foradada a migjorn, amb Port de Comte al cantó nord-occidental.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG822658.
A 1500 m de la carretera que va de Sant Llorenç a Solsona surt una pista a mà esquerra —camí del santuari de Lord—, la qual als 500 m passa per davant de Sant Serni. El rector de Sant Llorenç guarda la clau d’aquesta ermita, on encara se celebra culte.
Història
La primera notícia documentada que trobem d’aquesta església és del 13 d’octubre de 1064, quan Ermengol III, comte d’Urgell, i la seva muller Adalerta, la cediren al cenobi de Sant Llorenç, juntament amb la condomina que també tenien al terme de Castelltort, al lloc anomenat Vilamantells.
Juntament amb altres cinc esglésies parroquials, Sant Sadurní del Grau passà a Santa Maria de Solsona per cessió feta el 16 de setembre de 1088 pel comte Ermengol IV i la seva muller Adelaida.
EI 23 d’agost de 1203, l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles restituí als monjos de Sant Llorenç i al seu prior Arnau Ramon l’església de Sant Serni del Grau.
És el 19 de març de 1343, quan Guillem, abat del monestir de Tavèrnoles aprova les obligacions i els lliuraments que Bernat, prior de Sant Llorenç, fa dels rèdits de la parròquia de Sant Serni del Grau a Vilamantells.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, senzill edifici d’una petita nau rectangular, amb arcs torals, rematada a llevant por un absis semicircular.
J. Segués
L’església de Sant Serni de Vilamantells consta d’una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat sobrealçat fins al nivell de la teulada de la nau que és a dos vessants, mentre a la cònica de l’absis s’han aprofitat les pedres trapezoidals amb bisell de la cornisa antiga. El frontis ha estat coronat per un campanar d’espadanya amb dues finestres cobertes amb arc de mig punt adovellat.
El parament és de pedra trencada a cops de maceta, i forma filades uniformes i irregulars. En alguns trams, la pedra és tosca i en altres, prima i llargaruda.
Les obertures són: al centre de l’absis, una finestra de dues esqueixades, coberta amb arc de mig punt adovellat, i al mur que dona a migdia, una porta, avui tapiada, d’arc de mig punt adovellat, extradossat per lloses rectangulars.
La porta actual, situada al mur de ponent, d’arc de mig punt, presenta l’ornamentació d’uns ferros d’execució simple.
Perspectiva interior de l’església, on és visible l’estructura amb arcs torals que sostenen l’estructura de la volta i uns arcs de descàrrega que alleugereixen els murs laterals.
L. Prat
Un detall del mur de ponent amb la porta d’entrada a l’església, ornamentada amb ferramenta.
L. Prat
A l’interior, l’església és coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt deformat. L’arc preabsidal forma la degradació adequada per tal de poder-hi encaixar el cos de l’absis. En els espais que hi ha entre els arcs s’ha buidat el mur per fer-hi sis arcades de mides diferents —tres per banda—, amb arcs de mig punt amb dovelles de lloses primes.
Cal ressaltar que al mur de tramuntana, el més proper a la porta, ha desaparegut per poder-hi muntar l’escala que puja al cor; a cada un dels dos restants també els manca un muntant.
No lluny d’aquí es trobà una mandíbula superior en un enterrament medieval, la qual és conservada al Museu de Sant Llorenç de Morunys.
El seu tipus, molt comú, i les característiques del seu aparell permeten de situar-ne la construcció dins el segle XI o el començament del XII.