Situació
La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic. Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en direcció nord-oest, i a uns 2 km escassos per la carretera de la Coma i Tuixén.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG834664.
Per anar a l’indret on era el forn estudiat, cal agafar la carretera que porta de Sant Llorenç de Morunys a la Pedra i a Tuixén. Poc abans d’arribar a l’ermita de Santa Creu, situada aproximadament a 1 km de l’esmentada vila de Sant Llorenç, cal agafar un camí que mena fins al mas de les Ribes. Cal passar davant la casa i continuar al llarg d’uns 25 m el camí que va a la font del Llevador.
Història
Mentre normalment és difícil establir un lligam entre allò que hom troba als documents i allò que hom descobreix sobre el terreny, en aquest cas la - relació és molt clara. En un document de l’any 1084 ja és esmentada una església de Santa Creu, situada “in villa de Ollerios”. Aquesta església segurament ja tenia funcions parroquials; és esmentada també en qualitat de parròquia al llarg de la baixa edat mitjana.
Vers el final del segle XV —cap a l’any 1483—, mentre el mas de les Ribes era habitat, el “mas d’Ollers” era rònec. Segurament fou abandonat a causa de la crisi demogràfica de l’època. Els seus habitants possiblement anaren a viure a Sant Llorenç de Morunys.
Edifici
Vista en planta del conjunt.
Secció d’un dels forns.
El forn estudiat per Manuel Riu, situat a uns 25 m de la casa de les Ribes, tenia una planta arrodonida, encara que lleugerament allargada, amb boca abocinada. Tal com s’esdevé en aquest tipus de forns, excavats en part a la terra forta o tapàs, havia tingut una cambra inferior o de foc i una de superior, en la qual es coïen les peces de terrissa; ambdues cambres eren separades per una graella.
Les parts més ben conservades de la construcció eren, lògicament, la cambra de foc i la graella. La cambra de foc, que es comunicava amb l’exterior per un corredor obert vers la part sud-oriental, tenia una longitud d’1,90 m, una amplada màxima d’1,75 m i una alçària d’1,10 m. El corredor que servia de boca tenia una llargada d’aproximadament 1 m, una amplada de 55 cm i una altura de 0,80 m.
La coberta o graella, que separava aquesta part inferior de la cambra de cuita que hi havia al damunt, tenia un gruix màxim d’uns 45 cm i era travessada per uns vint-i-dos forats de secció bàsicament cilíndrica i distants entre ells uns 35-45 cm. Llur diàmetre oscil·lava entre els 5 i els 15 cm; els més laterals eren els més grossos. La sortida superior d’aquests forats o xemeneies de la graella tenia, però, una forma, en planta, rectangular, angular, d’arc o àdhuc de “T”.
Tot i que la coberta de la cambra de cuita de la terrissa es destruí, encara es trobaren restes de les parets, les quals arribaven a assolir a la part posterior 80 cm d’alçada; eren de terra cuita i tenien un gruix d’uns 10 cm.
D’acord amb les característiques dels fragments de terrissa que hom trobà en aquest forn, s’hi coïen bàsicament olles i altres vasos alts, i també cassoles i plats de vores altes.
Tots els fragments que es recuperaren tenien la pasta de color grisenc fosc, fina, generalment força compacta, encara que alguns cops fos molt esfulladissa. Conté fragments de quars.
El gruix de les parets de les peces oscil·la entre els 4 i els 10 mm, encara que normalment és de 5-6 mm. En llur cara exterior hom pot veure restes de poliment.
Les vores de les peces que es feien a Santa Creu d’Ollers tenien formes força diverses. Manuel Riu pogué arribar a establir-ne cinquanta-tres tipus diferents. Moltes de les vores eren verticals, dretes, fins i tot quan llur extrem superior sortia o entrava lleugerament. També, però, existien les vores sortints, tombades vers l’exterior i amb una superficie plana al cim.
Només es trobà una nansa. Els motius decoratius, incisos a la panxa de la peça, eren diversos: línies horitzontals i paral·leles, línes rectilínies esbiaixades, aspes, marques triangulars fetes amb un punxó i arrenglerades, etc.
Segons l’autor de l’estudi d’aquest taller de Santa Creu d’Ollers, el seu moment més bo cal situar-lo vers el segle XI, època en la qual sembla que podem datar les ceràmiques que aparegueren en aquest forn proper al mas de les Ribes.
És possible que hi hagués altres forns a la vora d’aquest, però ni els anys 1948-1950, en què estudiaren l’estació, ni tampoc després, se n’ha localitzat cap més. Entorn seu hom recollí abundants fragments de peces, dipositades al Museu del Patronat Vall de Lord, de Sant Llorenç de Morunys.
Bibliografia
- Manuel Riu i Riu: El taller de ceràmica medieval de Santa Creu d’Ollers. “Boletín Arqueológico”, núms. 113-120, Tarragona 1971-1972, pàgs. 253-268.