Situació
Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat.
L. Prat
El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG774568.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell. Per acabar-hi d’arribar s’ha de continuar 2,700 km més per la mateixa carretera, fins a trobar, a mà dreta, el trencall d’una pista que va a Cavallol, que cal prendre durant 0,700 km. Feta aquesta distància, cal deixar la pista a mà esquerra i caminar uns cinc minuts per la vora d’un camp fins al castell, que aviat ja és a les envistes. (RPA)
Història
Tenim esment d’aquest castell l’any 1000, quan el comte d’Urgell vengué unes vinyes situades “in chastro Llaturci, in locum quod dicitur Inciresa vel in ipso Olmo”. Per l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles (Alt Urgell), de l’any 1040, sabem que era aleshores rònec (“ipsum castrum eremum de Laudurs”) i que el monestir el posseïa, a més de l’església de Sant Martí, bastida a la seva vora, i la de Sant Miquel.
Dels segles XI i XII es coneixen altres documents, en els quals el castell apareix esmentat a l’hora d’afrontar terres.
Posteriorment, l’any 1314, en l’erecció del vescomtat de Cardona figura com un dels castells dels quals tenia la senyoria la família Folc; senyoria que conservà fins a l’abolició del complex feudal el segle XIX. Al seu torn, dins el vescomtat, comtat o ducat de Cardona, pertanyia a la batllia de Solsona.
La capbrevació iniciada l’any 1762 n’assenyala els límits següents: a llevant, els Torrents, Vilanova d’Isanta i Olius; a migdia, Solsona i Pallarès; a ponent, Albets i la Llena, i a tramuntana, Timoneda i Isanta. (RPA)
Església
Un aspecte de les construccions que encara resten dempeus de l’antiga fortalesa, pertanyents a diverses èpoques. A segon terme, l’església de Sant Martí.
L. Prat
Les ruïnes d’aquest castell pertanyen a èpoques diferents, de manera que és problemàtic de distingir el que en pugui restar de romànic sense una prèvia excavació i estudi detallat. La part més estantissa i moderna es troba a tramuntana, enfront de l’església.
A migjorn i a llevant de la zona edificada hi ha alguns murs formats amb carreus ben tallats i ben arrenglerats. A un possible edifici central molt malmès, del qual només resten les parets de migjorn i de ponent, és adossada a ponent una construcció de planta rectangular, d’una alçària d’uns 7 m i amb una porta oberta a ponent i una altra a migjorn. A llevant de la paret de migjorn del pretès edifici central, també hi ha un mur amb una porta. A migjorn d’aquestes parets, uns murs delimiten un espai trapezoidal, que segurament era dividit en dos àmbits.
En realitat, però, les parets més antigues que s’han conservat sembla que són del segle XIII, o potser ja del segle XIV; els murs més septentrionals, com ja hem dit, són d’època moderna. (JBM-RPA)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castell de Lladurs, Els castells catalans, vol. VI, primera part, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàgs. 25-29.