Sant Salvador d’Albets (Lladurs)

església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa”. Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic; ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espuria i que apareix als mapes espanyols.

Mapa: 291M781. Situació: 31TCG727573.

Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Solsona a Bassella. Després de 3,500 km, hom trobarà, a mà dreta, un trencall amb senyals en direcció a Cirera i a la Llena. Cal prendre’l fins trobar, al cap de 3,500 km més, poc després de passat l’hostal de Cirera, un trencall a mà esquerra amb un senyal que concreta que a 3,500 i 3,700 km, respectivament, es troben els masos el Villaró i Albets. Quan hom arriba a les cases Albets i del Villaró, molt properes, poden ésser localitzades les runes de l’antiga església de Sant Salvador en un camp d’Albets, a la fondalada nord-oriental de la casa. Per arribar-hi cal fer uns set minuts de camí a peu.

Història

No disposem de notícies directes o indirectes de l’església de Sant Salvador d’Albets fins els anys propers al seu enrunament. Amb tot, és interessant d’apuntar que al testament de Pere de la Llena, de l’any 1183, es fa una donació a l’església de Sant Just de la Llena(“ad Sancti Justi de Lena”), a banda d’una altra donació a Sant Serni de la Llena, la parroquial. Tenint en compte que no es coneix a la Llena cap església de Sant Just, que aquesta església Pere de la Llena la distingia bé de la de Sant Serni, que versemblantment el testador Pere de la Llena volgué fer donacions a les esglésies que hi havia a la Llena i, finalment, que no hi és esmentada la de Sant Salvador, cal valorar la possibilitat que l’església de Sant Just esmentada el segle XII i la de Sant Salvador fossin la mateixa, i que hom en canvià l’advocació posteriorment. Almenys des del segle XVII, emperò, ja n’era titular sant Salvador.

En un testament de l’any 1705, pel qual rebia algunes donacions, era qualificada d“annexa” de la parroquial de la Llena. En el decurs dels anys de la mateixa centúria, no sabem si progressivament o sobtadament, s’enrunà; de manera que ja no figura a la relació d’esglésies parroquials i annexes del bisbat de Solsona que feu Costa i Bafarull a les acaballes del segle XVIII. El rector de la Llena, a la consueta parroquial que redactà al començament del segle XIX, escriví: “Capella de Sant Salvador: la antígua, dirruïda alguns añs ha, era antiquíssima, nis troba vestigi algun de son origen y lo poble hi ha tingut molta devoció, obsequiant-la cada añ ab missas y professons”.

L’any 1814, el solsoní Leopold Font, propietari del mas el Villaró, havia obtingut permís de l’autoritat eclesiàstica per a restaurar aquesta església. No refeu, emperò, l’edifici antic, envoltat per terres d’Albets, sinó que en feu construir un de bell nou a la vora de la casa del Villaró, el qual conservà l’advocació de sant Salvador. L’any 1829, Serafí Font presentà a l’autoritat eclesiàstica una sol·licitud en la qual, bo i indicant que el 1814 el seu pare només havia rebut permís per a fer-hi celebrar missa en els casos d’assistència dels propietaris del Villaró, demanava que aquell s’estengués també als masovers i als mossos del mas per als mesos de sembrar, segar i batre, tot al·legant que perdien molt de temps si havien d’anar a la parroquial. Serafí Font obtingué el que sol·licitava. En aquest document hom recordava que l’església de Sant Salvador “antiguamente se hallaba construhída en un bosque y quedó derruhída por el espacio de muchos años”, fins a la restauració del 1814 a la vora del Villaró. En construir el nou edifici a la casa del Villaró, l’església fou coneguda com Sant Salvador del Villaró; però s’ha d’evitar l’error d’anomenar també així l’antiga església romànica.

Podria explicar poc o molt que els amos del mas Albets, conreadors directes, no refessin l’antiga, el fet que, entrat el segle XVIII, estigueren força endeutats. Val a dir que a la tradició oral de les cases de la contrada, entre les contalles que es conserven sobre un anònim rector de la Llena, n’hi ha una segons la qual l’abandó i l’enrunament d’aquesta església foren molt afavorits per la resistència que aquell posava a anar-hi a celebrar les funcions, tot al·legant el llarg camí que havia de fer des de la rectoria.

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església. A desgrat del seu estat actual i mig tapada com és, deixa endevinar perfectament la seva estructura original, amb una petita nau rectangular, rematada vers el costat de llevant per un absis semicircular.

J. Segués

Tenint en compte el temps que fa que s’enrunà, és qui-sap-lo el que es conserva d’aquest edifici. La seva planta és d’una nau rectangular, amb un absis semicircular i orientada al sud-est. Constitueix un exemple més d’esglesiola romànica bastida el segle XII, seguint tradicions tecnològiques poc evolucionades.

És mancada de coberta i els murs han perdut una bona part de les filades, tot i que hom pot identificar bé els dos murs laterals. El que resta del mur situat al cantó de tramuntana, a la seva part externa és cobert per terra que s’ha remogut, els darrers anys, del camp que li fa costat.

En la seva part interior i a l’extrem d’unió amb l’absis, presenta un buidat de 0,50 m amb volta de canó i una amplada d’1,10 m. És molt versemblant que, simètricament, al mur de migjorn hi hagués el mateix. L’indret on es devia trobar presenta un fort esvoranc, a diferència de la resta del mateix mur. El fet que el mur de migjorn resti penjat —més descalçat que l’altre— i que l’indret on es devia trobar aquesta excavació fos d’un gruix força inferior, podia afavorir que s’esllavissés. També a l’interior, molt ple de terra i rocs, a la part central del mur de tramuntana, s’aprecia l’inici d’un possible arc toral.

L’estat actual de l’edifici fa difícil d’identificar-ne la situació de la porta d’entrada; però el més probable és que estigués al mur de ponent, el qual, d’altra banda, és problemàtic de veure on tancava la nau, perquè el que en pugui restar és cobert de runa i de terra.

A l’absis hi ha centrada una finestra d’una sola esqueixada, coberta amb un arc de mig punt obert en un bloc de pedra tosca; i, per la banda propera al mur de tramuntana, es distingeixen una faixa i tres arcuacions, les quals han conservat, curiosament, les pedres en semicercle de l’interior de l’arc.

L’aparell constructiu és de pedres desbastades, més aviat menudes, posades en filada; hom hi ha fet un ús irregular de pedra tosca.