Sant Pere de Capdevila (Lladurs)

Situació

És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així (de Sanç) pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila. Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental. A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord.

Una vista de l’exterior de l’església.

L. Prat

Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons. A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell.

Arxiu Gavín

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG821619.

Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins al punt quilomètric 18, on es troba a mà dreta l’hostal del Vent i al costat seu la pista de Capdevila de Sanç. Podria fer-se la resta del trajecte amb automòbil, però ho impedeix una cadena que barra el pas; de manera que cal fer quaranta minuts a peu, tot seguint la pista esmentada.

Història

No coneixem referències documentals d’aquesta església per al període medieval.

La consueta de Sant Julià dels Torrents de l’any 1784 diu que era dins el terme d’aquesta parròquia; no tenia, però, la categoria de sufragània.

L’any 1855, el rector dels Torrents indicava el mateix, i precisava que era allunyada de la parroquial tres hores de camí. Encara, emperò, s’hi celebrava culte esporàdicament.

Església

Es tracta d’un edifici d’una nau de planta rectangular, de dimensions molt reduïdes (3,80 × 5,50 m), amb un absis semicircular orientat a llevant i obert directament a la nau.

És bastit damunt la roca, i l’aparell constructiu el formen pedres desbastades posades en filada, seguint les formes característiques del segle XI, o de moltes esglésies rurals del principi del segle XII.

A l’absis, lleugerament descentrada a tramuntana, hi ha una finestra de doble esqueixada, coronada per un arc de mig punt, obert en un bloc de pedra tosca ja força malmès.

La porta, de mig punt i adovellada, és al costat de ponent. La coberta, que era de dos vessants, és esfondrada, llevat de la part cònica corresponent a l’absis, en la qual hi ha lloses.

A l’interior, embrossat, a mà esquerra del mur de ponent, bo i entrant, hi ha una pica circular collada a la paret; a l’absis, obert amb arc de mig punt, destaca a mitja altura una biga de secció triangular, collada longitudinalment a les bandes laterals del mateix absis, i que possiblement tenia la funció de sostenir una imatge o un petit retaule, o làmpades. També a l’absis, a la banda de migjorn, hi ha oberta una excavació quadrada.