Situació
Interior de l’església. A desgrat dels recobriments que han sofert els seus murs, hi és perfectament visible la seva estructura romànica.
L. Prat
Sant Martí de Cellers s’aixeca al cim del turó on, al seu vessant meridional, descansa el petit poble de Cellers, al cantó de tramuntana del barranc que rep el mateix nom que el poblet i a migjorn del municipi de Llanera, a frec de la comarca de la Segarra, a la vall de Forest.
Mapa: 361M781. Situació: 31TCG736303.
Per anar-hi cal partir del poble de Torà de Riubregós, a la comarca de la Segarra, a 27 km de Solsona. Una vegada allí cal situar-se davant el poliesportiu per on passa una carretera sense asfaltar que gira cap a mà dreta; cal seguir-la i, una vegada recorreguts 6,600 km, hom arriba al poble de Cellers. En una de les seves cases s’hi guarda la clau de l’església, on encara se celebra culte.
Història
Gairebé no disposem de cap dada històrica relativa a aquesta església. L’any 1038 Borrell i la seva muller, senyors de Cellers, amb llurs fills Guerau, ardiaca de la Seu d’Urgell i Guifré, donaren l’església de Sant Martí al monjo Guillem, al seu germà, el prevere Galind, i al monjo Sunifred, possiblement tres companys monjos, del monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a fi que la servissin fidelment.
Església
Detall d’un dels murs exteriors de l’edifici, amb una finestra tapiada.
L. Prat
És una construcció d’una sola nau, de planta rectangular coberta amb volta de canó molt irregular.
L’interior, arrebossat, presenta dos arcs torals de mig punt, esbiaixats i lleugerament rebaixats. El més proper a l’absis arrenca, a la banda del mur de tramuntana, de sota la cornisa, mentre que a l’altra banda, igual com l’altre arc toral, arrenca d’un pilar adossat al mur.
L’absis s’obre a la nau per un arc preabsidal de mig punt en degradació, rebaixat i molt irregular, que arrenca de terra al mur de tramuntana i de sota la cornisa al mur de migjorn. Els arcs en degradació arrenquen de terra per tots dos costats. L’absis actual és cobert amb volta de llunetes, també arrebossada.
Als murs de tramuntana i de migjorn resta una part de la cornisa primitiva. Al primer, entre els dos arcs torals, hi ha dues arcades d’arc de mig punt excavades al mur. Al segon, entre la porta i l’absis, hi ha una capella, també excavada al mur, amb restes de pintura molt posteriors.
Els paraments són de carreus en filada, de mida i de tipus de pedra molt diferents.
El mur de tramuntana conserva una cornisa bisellada que presenta dues parts ben diferenciades: d’una banda, la de més a ponent, que arriba fins després de la porta, més treballada i aparentment més nova, i, d'altra banda, la de més a llevant, que arriba fins al campanar, de pedra molt més tosca.
La porta, coberta amb un arc de mig punt adovellat, és posterior. La dovella-clau porta gravada la data 1819. Damunt la porta, formant part del mur, hi ha un arc rebaixat de pedres en posició vertical. A mà dreta de la porta hom veu una finestra, tapiada, coronada amb un arc de mig punt adovellat.
El mur de llevant té una altra finestra, també tapiada, d’arc de mig punt treballat a la cara superior i a la inferior d’una pedra monolítica. Tant el mur de tramuntana com el de migjorn presenten diversos forats de bastida.
L’església té diversos cossos adossats: al mur de tramuntana una sagristia d’angles reforçats, a migjorn un campanar construït en una reforma posterior i a ponent uns murs baixos que la uneixen amb les restes de l’enderrocat castell de Cellers.