Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera.
L. Prat
L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG727338.
Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà; poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol. Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km. Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna. S’hi celebra culte esporàdicament. (CRP)
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Llanera. Inicialment fou una cel·la monàstica, i esdevingué una simple capella dependent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
La història d’aquesta església es remunta a l’any 805; el document que en fa referència fou considerat fals per Ramon d’Abadal i vertader per Manuel Riu, tal com creiem que ha de considerar-se. El document, datat el 6 d’abril del 805, tracta de la donació que feu el bisbe Leidrad al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i al seu abat Calord, de l’església de Sant Sadurní, situada al comtat d’Urgell, a la seva Marca, en la solitud d’Ardèvol. Aquesta església havia estat fundada, sembla, pel monjo Sidoni, seguidor de l’heregia adopcionista predicada pel bisbe Fèlix d’Urgell. L’esmentat monjo devia fugir de la persecució de què foren objecte els seguidors d’aquesta interpretació de la divinitat de Crist, i es refugià en aquest lloc solitari, on degué fundar aquesta església, però el seguí fins allà el bisbe Leidrad de Lió, comissionat per portar a cap la reforma del bisbat i la persecució dels heretges. El bisbe convencé amb les prèdiques el monjo Sidoni, el qual s’acollí al perdó que li oferien, tot reconeixent les seves culpes. Aleshores el monjo Sidoni donà l’església de Sant Sadurní al bisbe i aquest la donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on el monjo Sidoni es reintegrà a fer penitència. Posteriorment, es constata que aquesta església depengué realment del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles; quan, l’any 1040, fou consagrada l’església del monestir, foren confirmats els seus béns, entre els quals hi havia l’església de Sant Sadurní de Llanera.
Les notícies posteriors corroboren la seva existència i la seva dependència, i en el moment en què el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles fou suprimit, l’església passà al nou bisbat de Solsona amb una vinculació a l’antic priorat de Sant Celdoni de Cellers, si bé no sembla que anteriorment hi hagués hagut cap tipus de vinculació, encara que ambdues esglésies depenguessin del mateix monestir i es trobessin relativament properes. (ABC)
Església
Una finestra de l’església.
L. Prat
Es tracta d’una construcció d’una sola nau, probablement de planta rectangular, i amb l’absis desaparegut, que, amb el temps, ha anat sofrint diverses modificacions. Això ha fet que de la primitiva construcció romànica només restin la paret del frontis que tanca l’actual absis quadrat i uns 3 m del mur nord-oriental.
Els paraments de la construcció antiga han estat fets amb carreus seguint filada.
Hom pot veure al primitiu frontis, avui absis, una finestra geminada amb columna quadrada bisellada als angles, sobre la qual descansa un capitell trapezoidal que sosté dos arquets monolítics, amb tota la pedra treballada en arc. El conjunt és emmarcat per dues arcuacions, també monolítiques, molt malmeses.
De l’antiga construcció romànica són els ferros de dibuix senzill de la porta de llinda i les pedres trapezoidals amb bisell de la cornisa primitiva, en l’actualitat utilitzades com a part de la cornisa del bastiment adossat al mur sud-occidental. (CRP)