Situació
Necròpoli de tombes de lloses situada a l’extrem d’un serrat, des d’on hi ha una bona vista sobre Vallferosa. A prop seu, hem pogut trobar, gràcies —també— a les indicacions de Jaume Coberó i de Jordi Marsal, una tomba excavada a la roca i restes d’un possible habitatge medieval.
Un cop siguem a l’habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran, al qual podem arribar segons l’itinerari que és descrit en l’apartat corresponent, veurem a l’altra banda del camí, al límit del bosc, damunt una petita codina, una sepultura excavada a la roca. Així mateix, si seguim enllà el camí carreter durant un centenar de metres, travessem un camp que hi ha a la nostra dreta i arribem al final del serrat, trobarem la necròpoli de tombes de lloses.
Necròpoli
Planta d’una de les sepultures fetes amb lloses del sector occidental d’aquesta necròpoli.
J. Bolòs
Una de les tombes de la necròpoli.
J. Bolòs
Actualment s’endevina l’existència d’unes nou sepultures de lloses orientades de llevant a ponent, encara que n’hi deu haver moltes més de colgades sota terra. A l’extrem de ponent del petit turó on es cavà la necròpoli, se’n veuen quatre. Més cap a llevant n’hi ha una de més petita. Més enllà, hom en veu dues més. I, encara, a la banda de llevant del petit pujol, s’endevinen les lloses de dues altres tombes, una de les quals sembla que era infantil.
En conjunt, aquestes sepultures són fetes amb lloses rectangulars, força regulars, que tenen un gruix que oscil·la entre els 8 i els 10 cm.
La sepultura situada més cap a la part sud-occidental, i que ha estat buidada modernament, té una longitud interna de 164 cm. L’amplada, a l’interior, oscil·la entre els 32 i els 38 cm. A banda i banda, als costats llargs, hi ha dos parells de lloses; la capçalera i el peu també són tancats per dues pedres planes. Les lloses són ben ajustades; fins i tot, sembla que sobre els angles col·locaven una pedreta per protegir-los. Aquest enterrament era cobert amb tres grans lloses, d’un gruix d’uns 8 cm. La situada al peu feia uns 90 cm de llarg; les altres dues, que cobrien el pit i el cap, eren una mica més petites.
En alguna d’aquestes tombes més occidentals, la part dels peus resta colgada per un bon gruix de terra (uns 70 cm).
Planta de la tomba excavada a la roca.
J. Bolòs
Una de les tombes, cavada a la roca.
J. Bolòs
En aquesta contrada propera a Vallferosa, segons les notícies recollides per Jaume Coberó, hi ha moltes altres necròpolis de tombes de lloses; alguns cops, al costat de les sepultures fetes amb lloses, també n’hi ha d’excavades a la roca. La datació d’aquests enterraments fets amb lloses als quatre costats i a la cara superior, de moment és força difícil d’establir amb seguretat. Evidentment, aquestes tombes properes a cal Galzeran tenen moltes semblances, per exemple, amb les d’Albesa, del municipi de Viver i Serrateix. La necròpoli del Berguedà, com aquesta, també és situada al cim d’un turonet i les característiques i la distribució dels enterraments són molt semblants en ambdós casos. És, però, difícil de saber si tots són del moment de l’ocupació cristiana, vers el final del segle X o el segle XI, o bé si són de força abans. Així mateix, fa de mal saber del cert si la necròpoli és més antiga o més moderna que la propera tomba excavada a la roca que hi ha al costat del camí —nosaltres creiem que deu ésser més moderna— o bé que els habitatges que es contruïren prop seu.
Aquesta tomba excavada a la roca, situada a uns centenars de metres de les sepultures de lloses, tenia originàriament una forma clarament rectangular, encara que en l’actualitat, a causa del fet de restar gairebé sempre plena d’aigua, la seva part superior s’ha malmès molt. Té una longitud de 190 cm i una amplada d’uns 35 cm. És orientada de llevant a ponent. En principi, per les seves característiques, podem creure que fou cavada cap a l’any 700, molt possiblement en època visigòtica o bé en els primers segles de domini musulmà.