Situació
És situada damunt un pujol, des d’on es pot contemplar la riera de Llanera, a migjorn del municipi de Llanera, gairebé a frec del territori de la comarca de la Segarra.
Mapa: 361M781. Situació: 31TCG691316.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 25,500, on cal desviar-se, a mà esquerra, per continuar per un camí, on, després d’haver recorregut uns 500 m hom troba un trencall, també a mà esquerra, que a uns 100 m deixa a l’església, on se celebra culte esporàdicament. Per entrar-hi cal demanar les claus a cal Molí. (CRP)
Església
La capçalera de l’església de Sant Miquel de Fontanet, amb l’absis bellament ornamentat amb arcuacions cegues i bandes llombardes.
L. Prat
Una vista de l’església des del costat de ponent.
L. Prat
Sant Miquel de Fontanet, del qual no coneixem cap referència històrica, és un edifici d’una sola nau de planta rectangular (15,60 × 4,20 m), coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis que supera el semicercle, i que és decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes, en sèries de dues arcuacions entre cada banda, les quals surten d’un podi d’uns 70 cm d’alçada i una cornisa lleugerament bisellada. Els paraments de l’església són de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta.
El mur de tramuntana de l’església té tres contraforts adossats. El més proper a l’absis reforça l’angle de la nau.
Detall d’un dels murs de l’església amb un bloc de pedra al qual ha estat esculpida, en baix relleu, una creu.
L. Prat
El frontis és totalment refet. A la part baixa del seu parament es troba una pedra de mides considerables, segurament pertanyent a un sarcòfag, on hi ha gravada una creu llatina amb els extrems dels braços arrodonits.
L’absis s’obre a la nau per un arc preabsidal de forma d’ametlla, que contrasta amb els dos arcs torals de mig punt esbiaixats, que fan de suport a la volta. L’arc preabsidal i el toral més proper han estat tallats al mur de tramuntana. Al primer ha desaparegut la pilastra, mentre al segon ho ha fet l’encaix.
Una part del mur de l’absis ha estat buidada per engrandir-lo, la qual cosa ha provocat que la finestra hagi perdut l’esqueixada interior. Entre la nau i l’absis, després de l’arc preabsidal, fou aixecat un envà que convertí l’absis en sagristia, de sostre rebaixat, sobre el qual aquell continua. Posteriorment, a la banda de migjorn de l’absis ha estat oberta una porta que dona accés directe de la masia a l’església.
Els murs de la nau, actualment arrebossada, han estat buidats per col·locar-hi quatre capelles, dues a cada banda.
La coberta de la nau, antigament de dos vessants, en l’actualitat té un sol vessant, i conserva a l’absis la coberta amb lloses.
AI mur de tramuntana, a més dels forats de bastida, es veuen unes dovelles que insinuen una finestra de doble esqueixada —actualment li manca l’esqueixada interior, en haver estat buidada una part del mur de l’absis, tal com ja hem esmentat anteriorment—. Hi ha una altra finestra amb dovelles molt tosques, tapiada, situada sota la segona sèrie de lesenes mirant cap a tramuntana.
Corona el mur de ponent un campanar de cadireta de doble finestral, molt refet. D’aquest mateix mur arrenca, sobre la porta —no romànica—, un embigat de fusta a dos vessants que cobreix un porxo i un mur que es perllonga.
El seu tipus arquitectònic és molt comú i respon a les formes llombardes del final del segle XI o del principi del següent. (CRP)
Pintura
Recentment, Joan-Albert Adell i Pere de Manuel, del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, han identificat restes de pintura romànica a l’exterior de l’absis de Sant Miquel. És un exemple més —campanars de Sant Romà de Valldarques, Sant Feliu del Racó, Taüll, Boí, portal exterior de Boí...— que confirma la utilització sovintejada de pintura no solament com a motiu decoratiu a l’interior de les esglésies romàniques, sinó també com a decoració dels murs exteriors.
Hem trobat vestigis de pintura en la curvatura de les arcuacions llombardes de la banda de tramuntana de l’absis, tant a l’intradós com a l’extradós. El mal estat de conservació de les pintures no permet veure clarament el tipus de decoració emprat, tot i que hom pot intuir-hi alguns motius de tipus vegetal estilitzat. (CRP)
Sarcòfag
Un detall del mur del’absis, amb l’ornamen tació que el decora, aase d’arcuacions cegues i lesenes.
L. Prat
Un detall del mur exterior de l’absis, amb una arcuacó que exhibeix vestigis de pintura de l’època original.
L. Prat
Encastat a la façana occidental de l’església de Santa Maria, a baixa altura, hi ha un sarcòfag amb un element esculpit. De forma rectangular (180 cm de llargada × 50 cm d’alçada), lògicament no disposa de la tapa. Mutilada a l’extrem inferior, i situada al mig de la pedra, hi ha una creu de braços iguals i pomejats. El treball és molt senzill, reduït a dos plans, i palesa la mà d’un artífex de caràcter popular, d’altra banda, en una peça, la decoració de la qual no planteja dificultats.
La creu és un element que apareix freqüentment en sarcòfags, com podem veure en altres exemplars del Solsonès, de característiques anàlogues, bé que sovint amb més motius decoratius. Com és habitual, la tosquedat del conjunt planteja dificultats a l’hora de situar la peça cronològicament, bé que les dates més probables poden trobar-se entre els segles XII i XIII, sense oblidar que la peça fou reaprofitada en un element arquitectònic refet (JCSo)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca: El romànic del Solsonès, Barcelona, 1979, pàgs. 104 i 261.