Castell de Llobera de Solsonès

Situació

El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera. Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església.

Mapa: 329M781. Situació: 31TCG736456. (RPA)

Història

Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI. Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de l’any 1002, fet per Sanç de Llobera i la seva muller. Al testament del seu fill Bonfill, de l’any 1042, es disposa que el castell de Llobera havia d’ésser heretat per un dels seus fills: Ramon, Eribau, Arnau, Guitard o Bermon, per aquest ordre. L’any 1072, emperò, consta encara com a senyora de Llobera la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell sant Eribau —ambdós de la família vescomtal dels Cardona. El mateix Bonfill de Sanç havia dotat l’església de Sant Pere de Llobera, consagrada l’any 1037. La senyoria de Llobera passà finalment a Eribau, a l’ensems senyor de Portell (Segarra), i tot seguit al seu fill Sanç de Llobera, el qual participà, amb el comte d’Urgell, en el setge i la conquesta de Balaguer.

L’any 1087 Guillem Isarn, feudatari dels descendents d’Amaltruda, encomanà en feu al seu fill Arnau de Guillem els castells de Llobera i de Portell; s’hi especifica que, pel que feia al primer, Ponç Guerau, amb un cavaller, havia d’estar al servei de Guillem Isarn. Sabem també que Guerau Ponç de Cabrera, al seu testament del 1131, deixà el castell de Llobera al seu fill Ferrer, el qual l’havia de posseir en feu amb el seu germà Ponç. Es conserva igualment el document d’una convinença de l’any 1152 entre Guillem de Ponç i Arbert de Lica, per la qual el primer encomanava al segon els castells de Llobera, Madrona i Portell.

Sanç de Llobera fou succeït per Pere de Sanç de Llobera, que al seu testament —de data desconeguda— feu hereu son fill Pere. L’any 1190, aquest Pere de Llobera fixava que havia d’ésser enterrat a Santa Maria de Solsona, i a partir d’aleshores apareix la seva muller Sança com a senyora de Llobera.

Com ha hem apuntat, els Llobera participaren en la conquesta de la Catalunya Nova ponentina i, en particular, en el setge de Lleida (1149), ciutat on s’establiren alguns membres del llinatge. Una part dels Llobera romangueren a la vila de Solsona, des d’on feren el salt a Barcelona el segle XV, arran de la seva activitat mercantil. Cal destacar, però, que el fogatge del 1375 precisa que el castell de Llobera era d’Albert de Pinós. Els segles moderns apareix com a senyor de Llobera el duc de Cardona.

Segons la capbrevació del 1760, les confrontacions del terme d’aquest castell eren: a llevant, la quadra de Brics i els termes de Riner i Torredenegó; a migdia, els termes de Llanera i Vallferosa; a ponent, els termes de Lloberola, Peracamps i Miravé; i a tramuntana, els de Miravé i Castell Vell. (RPA)

Castell

Planta, a escala 1:200, del castell, amb un habitacle rectangular.

J. Segués

El castell de Llobera és un edifici de planta rectangular, que té una longitud exterior de 15,70 m i una amplada de 7,90 m. El gruix de les seves parets és d’uns 130 cm, i actualment té una alçada que oscil·la entre els 6 i els 8 m. Cal cridar, però, l’atenció sobre el fet que l’edifici original que ara descrivim ha sofert, al llarg dels segles, moltes transformacions i mutilacions. A part de les nombroses parets que hi ha mig ensorrades, el mur de ponent, que es conserva gairebé sencer, és refet en bona part; sembla que només són originals els dos angles (uns 2,20 m, i 3,20 m de pany de paret a banda i banda). Així mateix, també en un moment posterior al de la seva fàbrica, a l’interior d’aquest edifici es feren tres arcades, les quals tenen una alçada d’uns 5 m; actualment únicament es conserva sencera l’arcada més septentrional.

Fins fa pocs anys, en aquesta construcció hi havia la sala de les arcades, un pis superior i unes golfes, tot cobert per una teulada de doble vessant. Segurament el pis i les golfes foren afegits posteriorment.

Els carreus de la part original són força ben escairats i tenen unes mides d’uns 25 cm d’alt per uns 40 cm d’ample, encara que alguns puguin arribar a mesurar 40 × 50 cm o més.

La porta principal fou feta a l’extrem de migjorn de la façana de llevant. Aquesta porta, amb una amplada de 156 cm a l’exterior i de 175 cm a l’interior, és acabada amb un arc de mig punt format per tretze dovelles, que tenen una llargada de 70 cm; la clau o dovella central és molt estreta.

Aquesta construcció, que segurament és de vers el segle XIII, amb les arcades i amb alguna paret dels segles XIV o XV, i encara amb alguna transformació posterior, era situada a l’interior d’una zona fortificada. A la part oriental del tossal on era aquest castell, la qual no ha estat gaire alterada, hom veu una esplanada que s’estén davant la porta de l’edifici i que té una llargada d’uns 49,50 m i una amplada d’uns 23 m. Al llarg del marge d’aquesta plaça, aprofitant en part el límit de les roques naturals, hi ha les restes d’una muralla, la qual, als trossos on no ha estat refeta, és construïda amb carreus grossos i ben tallats, força semblants als del castell.

Pel costat de migjorn del petit turó on foren bastides aquestes construccions, puja suaument el camí que mena fins al costat del castell. A la banda exterior d’aquest camí hi ha les restes d’una petita construcció de planta rodona. (JBM)

Bibliografia

• Joan Serra i Vilaró: Los señores de Portell, patria de san Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona, Barcelona 1958.
• Pere Català i Roca: Castell de Llobera, Els castells catalans, vol. VI, 1a part, Barcelona 1979, pàgs. 36-42.
• Cebrià Barault i Obiols: Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. V, la Seu d’Urgell 1982, pàgs. 7-158. (RPA)