Situació
Una de les sepultures de la necròpoli.
L. Prat
Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès.
Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu.
Necròpoli
Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria. La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern.
J. Bolós
El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi devia haver l’església medieval, tot formant un o dos rengles al seu peu, sense que sembli que s’estalviés l’espai (això no obstant, com veurem, en un cas fins i tot s’aprofità una tomba). D’altra banda, però, que ara hom pugui veure només aquestes fosses, no vol pas dir necessàriament que no n’hi hagués als altres costats, per exemple a llevant, on hi devia haver l’absis.
Fa uns quants anys, dues de les sepultures situades dins la rectoria foren exacavades per Lluís Guerrero. Actualment encara resten descobertes i amb una bona part dels ossos visible. Una d’aquestes sepultures, la més septentrional, excavada a uns 240 cm de la possible paret de l’antiga església, té el cap ben diferenciat i arrodonit. La seva longitud total és de 170 cm i té una amplada de 34 cm al nivell de les espatlles. És orientada de llevant a ponent (sempre s’esmenten primer els peus de la sepultura i després la capçalera).
Uns 140 cm més cap a migjorn n’hi ha una altra que, fins les espatlles, tenia una longitud de 165 cm. Era força estreta: al peu feia 13 cm d’amplada i vers les espatlles només 29 cm. És interessant de veure que —tot i sobrar espai, com dèiem suara—, en aquest cas aquest enterrament fou reaprofitat, per la qual cosa la tomba fou allargada per la banda de la capçalera —el cap primitiu excavat a la roca fou destruït— i hom posà unes lloses verticals a uns 120 cm del peu, per tal de separar els dos enterraments. Aquest segon enterrament és partit per la paret de la rectoria moderna; així mateix, el cap de l’altra tomba també resta sota el mur, tot i ésser visible gràcies a les obres fetes durant l’excavació.
A la cambra del costat d’aquesta, situada cap a ponent, s’endevina l’existència d’almenys dues tombes més, que no han estat pas excavades. A fora, darrere la rectoria, se’n veuen quatre o cinc més, unes ran de la paret i les altres a una certa distància, per on passa el camí.
A l’interior, en una tercera cambra del nivell inferior de la rectoria, i també a l’exterior, hom ha trobat diverses sitges cavades a la roca, amb un diàmetre d’uns 3 m. La datació d’aquestes sitges és difícil; han estat considerades d’època ibèrica. Sigui com sigui, és molt possible que algunes, especialment les situades al voltant de l’església, s’utilitzessin durant l’alta edat mitjana.
A la part baixa del possible mur occidental de l’església medieval, al costat de les primeres tombes que hem descrit, hi ha un conjunt de carreus amb una mida força gran, que segurament pertanyien a una construcció antiga anterior a l’època medieval o que foren aprofitats d’un altre edifici. Cal tenir present que, a pocs metres de la rectoria, vers ponent, hi havia una vil·la d’època romana, actualment en curs d’excavació.
A les rodalies de Navès hi ha altres tombes amb unes característiques semblants a les d’aquestes de l’església parroquial. Així, per exemple, les tombes de l’església de Santa Maria d’Ossea o de cal Feliu, les de Sant Martí de Pegueroles, les de Sant Andreu de Linya, etc., sembla que també són de tipus antropomorf, amb el cap diferenciat.