Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn.
L. Prat
En uns paratges bucòlics, de pinar i d’altres espècies vegetals, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a més de 1 000 m d’altitud, hi ha els paratges de Gramoneda. En un dels indrets més estratègics hi ha l’església de Sant Miquel de Gramoneda, prop de la casa Soler; per això també és coneguda per Sant Miquel del Soler de Gramoneda.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG877567.
Al punt quilomètric 15,500 de la carretera de Solsona a Berga, 100 m abans d’arribar al pont de l’aigua d’Ora surt un camí que, seguint la riba dreta del riu, va endinsant-se en direcció a tramuntana. A 22 km hi ha tres desviacions; cal agafar la del mig, que s’enfila des d’aquest punt en direcció a Vila-seca, des d’on s’arriba a Gramoneda amb 2,500 km més. Abans, però, queda a mà esquerra l’església de Sant Martí de Vila-seca, enmig d’un bosc, i, més amunt, i a mà dreta en un planell, la casa del mateix nom. El camí segueix des d’aquest punt a la part obagosa.
Cal dir que el camí és molt dificultós per a qualsevol tipus de cotxe. Les claus del temple són a la fleca que hi ha al peu del pont de l’aigua d’Ora, a la carretera que hem deixat al principi.
En aquesta capella hi ha culte anualment. (JCT)
Història
Les dades històriques són molt poques i imprecises. Sabem que aquests verals eren inclosos a la batllia de Castelló, propietat dels vescomtes de Cardona, i que l’església era sufragània de la propera parròquia de la Selva. (JCT)
Església
És un edifici d’una nau, de planta rectangular irregular, la qual es fa més ampla al cantó de llevant, on s’obre un absis semicircular, precedit per un arc preabsidal, el qual arrenca d’una imposta trapezoidal. L’absis presenta signes evidents d’haver estat modificat. Tot l’edifici és assentat damunt la roca, la qual, al cantó de llevant, té una alçària considerable.
La coberta, de teules, és de dos vessants, i abraça la nau i l’absis a la vegada, sense solució de continuïtat.
La porta, feta amb grans dovelles, s’obre al mur de migjorn i sembla respondre a una reforma de la porta original. A més de la porta hi ha només una finestra espitllerada al mur de ponent, sobre el qual es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, i una altra finestra, ara aparedada, de doble esqueixada, al centre de l’absis.
Tot l’exterior és arrebossat, per la qual cosa no és visible l’aparell. Per això es fa difícil aventurar-ne una datació, la qual sembla, però, força tardana; potser dins el segle XII. (JCT-JAA)