Sant Grau d’Anglarill (Navès)

Situació

A la zona més meridional del municipi de Navès, al cim d’una petita serralada que domina un ampli espai de conreus, hi ha la casa d’Anglarill i l’antiga església de Sant Grau.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG875461.

Al punt quilomètric 5,5 de la carretera que enllaça, per l’embassament de Sant Ponç, la de Manresa a Solsona (punt quilomètric 42), amb la de Solsona a Berga (punt quilomètric 12), hi ha un trencant a mà dreta, el qual indica les masies Sanal, Bernai, Joan i ca n’Arpa. Arribats a la darrera masia i seguint enllà, amb 6 km hom aconsegueix arribar a Anglarill. Tenen la clau de la capella a la casa Ballarà, a l’altre costat de rasa, en direcció a llevant. (JCT)

Història

Aquesta església era la vall de Lord, a l’antic terme del castell de Navès, al lloc d’Anglarill. No degué passar de capella rural de la parròquia de Sant Andreu de Linya. Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys, i passà després al de Sant Serni de Tavèrnoles.

Les primeres notícies que en tenim corresponen al moment en què ja s’havia incorporat al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, al qual s’havia unit el monestir de Sant Llorenç de Morunys, amb les seves propietats, l’any 1019. Entre les propietats que devia tenir el monestir de Sant Llorenç, figurava sens dubte la de Sant Grau d’Anglarill, ja que a l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, feta l’any 1040, les propietats del monestir són confinades, i entre les de la vall de Lord figura l’església de Sant Grau d’Anglarill (“Sancti Geraldi de Anglario”).

Encara que en una relació de propietats del priorat de Sant Llorenç de Morunys de vers l’any 1050 aquesta església no figura esmentada explícitament, en canvi hi figura la parroquial de Sant Andreu de Linya (“in Liziniano, ipsa ecclesia Sancti Andree”), de la qual depenia la de Sant Grau d’Anglarill pel fet de trobar-se dins el seu terme parroquial, i, per tant, també hi era inclosa. (ABC)

Església

És una església d’una nau única, sense absis diferenciat, coberta amb una volta de canó, que els enguixats i decoracions que té l’interior no permeten d’escatir si és o no original.

L’aparell ha estat fet amb carreus mitjans ben tallats i disposats molt ordenadament, malgrat la seva irregularitat, i els seus paraments palesen que l’edifici ha estat sobrealçat.

Al mur de migjorn i al de llevant hi ha obertes dues finestres d’una sola esqueixada.

Aquesta església té una filiació força discutida, puix que Xavier Sitjes la considera preromànica, sense precisar-ne la data, reformada el segle XIII, moment en el qual li foren obertes noves finestres. Per contra, Xavier Barral no la considera preromànica i creu que el seu aparell tant pot correspondre a una obra romànica com posterior, i fins i tot aventura la hipòtesi que es tracti d’una obra del segle XVII, moment en el qual hi foren dutes a terme algunes reformes, com és ara la porta, en la qual consta la data de 1664 i el nom de Francesc Anglarill.

Amb tot, no creiem pas que sigui acceptable una data tan tardana per al conjunt de l’obra, puix que la nau és evidentment anterior a la sagristia, que li fou afegida al cantó de tramuntana i que és construïda amb un aparell molt diferent, el qual s’adiu perfectament als models del segle XVII.

Per això i sense excloure altres possibilitats, que només una exploració total del monument pot confirmar o esmenar, creiem que cal situar la construcció d’aquest edifici dins l’època romànica, seguint, potser, les traces d’un edifici anterior. (JAA)

Bibliografia

• Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 88-89.
• Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 281.