Situació
L’església de Sant Martí de Vila-seca és dins el terme de la vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a prop de la casa Vila-seca.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG875544.
Interior de la capçalera de l’església, amb l’absis i l’arc que l’obre a la nau.
L. Prat
Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues i lesenes, seguint els models del romànic llombard.
L. Prat
Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins al punt quilomètric 15, on es troba un trencall a mà esquerra que cal seguir. Havent fet 2,2 km del camí s’arriba a un indret en el qual hi ha, a mà dreta, travessant un pont de ciment, el camí de la vall d’Ora; a mà esquerra, el que porta al pujol Melós; i, al centre, el que cal seguir per anar a Sant Martí de Vila-seca, on s’arriba després de fer 2,200 km. La capella resta a mà esquerra del camí, i és perfectament visible. (RPA)
Història
Les notícies que hom té d’aquest edifici són molt tardanes. Sembla que devia pertànyer al terme parroquial de la Selva, i que en tenia cura un capellà — que devia viure en una casa de la vora de la mateixa església, de la qual resten algunes ruïnes. Això és el que hom ha cregut tradicionalment, puix que l’acta de consagració de l’església del mas Montanyà de Besora, de l’any 1545, esmenta com a testimoni “Franciscus Pelós, presbiter Vilasicce”.
Des de mitjan segle XIX, pel cap baix, no s’hi celebra culte i durant molts anys serví d’aixopluc a pastors i bosquerols. Al començament d’aquest segle el rector de la Selva, Josep Armengou, n’escrivia que era “execrada i ni mancos hi ha remembransa de cuant estaba habilitada per al culte. I es troba de tant mala vera que ja els rivolls d’alsina creixen assobre la nau; i l’absis, si no’l apuntalan cuitadament, s’enderrocrà a no trigar gaire”. Efectivament, la predicció d’enru-nament progressiu feta per Josep Armengou més de mitja centúria enrere s’anà confirmant; fins que l’any 1982 l’ajuntament de Navès hi endegà obres de consolidació, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (RPA)
Església
Es tracta d’un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau a través d’un arc en degradació, amb orientació a llevant.
La porta, adovellada i coberta amb un arc de mig punt, es troba al frontis de ponent.
La coberta és de dos vessants i l’absis presenta la característica ornamentació dels motius llombards, amb arcuacions cegues, repartides en cinc sèries de dues entre lesenes.
També a l’absis hi ha dues finestres de mig punt, adovellades, i de doble esqueixada. Una d’elles es troba a la banda de migdia i una altra no del tot centrada. Una tercera finestra, allargassada verticalment i rectangular, es troba damunt la porta.
L’aparell constructiu ha estat fet amb pedres desbastades, simplement escairades i posades en filades uniformes.
A l’interior la nau es cobreix amb una volta de canó, apuntant-se lleugerament per la banda de ponent.
Per llurs característiques, podem considerar aquest edifici com una obra del segle XI, de vers el final del segle, o, fins i tot, del principi del segle XII, tal com indica la volta, però fidel a les formes llombardes. (RPA-JAA)
Bibliografia
- Josep Armengou: Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa, la Selva 1913 (Ms. inèdit).
- Esteve Montanyà: Iglésia vella de Sant Martí de Vilaseca, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, any XXV, núm. 248, Barcelona 1915, pàgs. 258-259.
- Esteve Montanyà: Noves històriques de La Selva (Solsona), “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, any XXVIII, núms. 285-286, Barcelona 1918, pàgs. 233-243. (RPA)