Situació
Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn. Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici: l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra.
L. Prat
Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG923492.
Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km. Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny. (JCS)
Història
El bisbe Sal·la d’Urgell accedí a consagrar l’església de Sant Julià el 16 de setembre de 1008, pregat pels fidels del lloc, i pel prevere Bonfill. Abans, però, es posaren d’acord en l’aportació que l’església havia de fer a Santa Maria de la Seu d’Urgell, la qual havia de consistir en el pagament anual d’una quantitat de cera equivalent a quatre argenços. (JCS)
Acta de consagració de l’església de Sant Julià de Pegueroles (16 de setembre de 1008)
Consagració de l’església de Sant Julià de Pegueroles, pel bisbe Sal·la d’Urgell, a petició del prevere Bonfill i dels habitants del lloc. Aquests, d’acord amb el bisbe, establiren que l’església pagaria anualment a Santa Maria de la Seu una quantitat de cera equivalent a quatre argenços.
"Anno incarnationis dominice · Mo · VIIIo, indicione · VIIa, epacta · XXa · IIa, concurrenti · III, sub die feria · Va, data · XVIa· kalendas octobris, anno · XIV· regnante Rodberto rege. Veniens venerabilis pontífex Salla nomine in villa quedam vocitata Pegerolas, in locum que nucupant Claromonte, rogatus a Bonefilio presbitero sive Salla vel Guadamiro et Livano et Altemiro vel a populo ibidem degentium qui ecclesiam sancti Iuliani construxerunt, ut iamdictam basilicam consecraret sicuti et fecit iusta morem ecclesiasticum. In quo die prelibatus episcopus cum Bonifilio presbitero et cum aliis bonis viris constituerunt ut de predicta ecclesia sancta Maria Sedis per singulos annos habuisset cera · Ia· valente argentios · IVor.
Original: Perdut.
Còpia resumida del segle XIII: LDEU, I, foli 240, doc. 822.
Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 110.
Traducció
"L’any mil vuit de l’encarnació del Senyor, setena indicció, vint-i-dosena epacta, concurrent tercer, la cinquena fèria, el dia catorzè de les calendes d’octubre de l’any catorzè del regnat de Robert, vingué el molt venerable bisbe Sal·la a la vila anomenada Pegueroles, al lloc de Claramunt, a precs del prevere Bonfill, de Sal·la i Guadamir i Livà i Altemir, i de tot el poble que hi habitava, els quals van construir l’església de Sant Julià, per tal que consagrés l’esmentada basílica, i així ho va fer, segons el costum eclesiàstic. I en aquell dia l’esmentat bisbe amb el prevere Bonfill i altres prohoms establiren que pagarien cada any a l’església de Santa Maria de la Seu, una quantitat de cera equivalent a 4 argenços."
(Traducció: Esperança Piqué i Ferrer)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, de l’edifici original de la qual només resta la capçalera.
J. Segués
De l’església primitiva només resta l’absis, que és de planta trapezial i cobert amb volta de canó. La nau, així com l’arc d’obertura de l’absis, han desaparegut, i al seu lloc, el segle XVII hi fou construïda una nau curta, de murs més prims, coberta de rajol pla.
La diferència de gruix origina un encaix que sobresurt uns 45 cm vers migjorn i uns 20 cm a tramuntana, visible només a l’exterior. Els murs de l’edifici més antic són lleugerament inclinats i, tant a tramuntana com a llevant, hi ha uns fragments de mur on apareix l’opus spicatum, enmig d’un parament d’aparell de reble amb grans carreus als angles, col·locats de llarg i de través.
La teulada és a dos vessants. Una petita espadanya de ciment feta recentment corona el frontis amb porta de llinda i data del 1780.
Rebia la llum per una finestra d’espitllera, situada a l’absis en el mur de llevant capçaler, actualment tapiada per fora i invisible per dins.
La part més antiga s’adiu perfectament a les formes constructives i tipològiques pròpies del segle X. D’acord amb Xavier Barral, li correspondria una nau rectangular. (JAA-JCS)
Bibliografia
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 121-122.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1981, pág. 235.